Segons Marquès (2009): Probablement Miquel Català provenia de Canet (Elna), on havia fundat un personat el 1668. En tot cas, el 1670 era a Girona i tenia el benefici de Santa Helena de la seu. La seva mare, Maria, com a procuradora del fill, fundà una causa pia per sufragar-li els estudis i dotar noies (D-328, f 13). No hauríem d’oblidar, però que un canonge Alrà era prevere familiar del bisbe el 1680 (+1704), i que pogué afavorir el seu parent. Aquest obtingué la cabiscolia de Vilabertran el 1680. Residí, però a Roma, almenys entre 1699 i 1703. La professió de fe com a canonge la féu el 1708, i la canongia que obtingué per gràcia papal era la statoria de l’ardiaca major. El 1716 rebé com a coadjutor de la mateixa canongia Miquel Bacó. Sobre l’altar de Sant Miquel que sufragà el 1715, vegeu Aurora PÉREZ SANTAMARIA, Escultura barroca a Catalunya, Barcelona, 1988, 267-270.