Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Miquel Català i Alrà

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2863
CRONOLOGIA
1726
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
267
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre amb lletres en majúscula lapidària a la part superior. La part inferior l'ocupa un gran escut ovalat encartutxat, molt desgastat.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
DOM. Hic jacet corpus illustris Michaelis Catala et Alrà, U. I. Doctoris, canonici hujus almae sedis, qui suis sumptibus altare Sancti Michaelis erexit illudque dearavit, etiamque missas, cornuaque altaris fundavit. Obiit die 19 octobris 1726. DOM. Ací jau el cos de l’il·lustre Miquel Català i Alrà, doctor en ambdós drets, canonge d’aquesta il·lustre seu, que a despeses seves féu bastir i daurar l’altar de Sant Miquel, i també fundà misses i corns d’altar. Morí el dia 19 d’octubre de 1726
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Escut ovalat encartutxat. Truncat: 1r de gules, una torre d’or sobremuntada de 3 estrelles de 8 puntes d’or; 2n de..., un ca corrent sobre un peu ...Timbrat d’un capel de bisbe. A la làpida encara podem veure el mateix escut, però timbrat d’un casc amb plomall i llambrequins.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Probablement Miquel Català provenia de Canet (Elna), on havia fundat un personat el 1668. En tot cas, el 1670 era a Girona i tenia el benefici de Santa Helena de la seu. La seva mare, Maria, com a procuradora del fill, fundà una causa pia per sufragar-li els estudis i dotar noies (D-328, f 13). No hauríem d’oblidar, però que un canonge Alrà era prevere familiar del bisbe el 1680 (+1704), i que pogué afavorir el seu parent. Aquest obtingué la cabiscolia de Vilabertran el 1680. Residí, però a Roma, almenys entre 1699 i 1703. La professió de fe com a canonge la féu el 1708, i la canongia que obtingué per gràcia papal era la statoria de l’ardiaca major. El 1716 rebé com a coadjutor de la mateixa canongia Miquel Bacó. Sobre l’altar de Sant Miquel que sufragà el 1715, vegeu Aurora PÉREZ SANTAMARIA, Escultura barroca a Catalunya, Barcelona, 1988, 267-270.