Segons Marquès (2009): El matrimoni havia obtingut indult d’oratori privat, per a una capella bastida dins de la casa familiar, situada a la plaça major de Banyoles, el 1857. La seva residència a Girona era al carrer de la Força (Jaume MARQUÈS CASANOVAS, Casals de Girona, Girona, 1984, 45). Sabina Sayol fundà un benefici a la capella del mas Ginestar de Merlant (Porqueres), el 1893. Anna Estorch i Massegur, com a hereva de Sabina Sayol, viuda de Josep Felip i Moy, fundà un altre benefici a l’església del Freixe (parròquia de Mieres), el 1895. Les vicissituds de la construcció del sepulcre han estat narrades per Jaume Marquès en un article titulat “La capella de Sant Josep”, que aparegué al Diari de Girona els dies 5 i 12 d’abril de 1987. En resum, la senyora Sayol aconseguí llicència d’enterrament per haver decorat la capella referida amb un retaule de cedre i un vitrall, malmesos el 1936. El trasllat de les restes de la capella al claustre es degué a la voluntat d’alguns canonges, contraris a concedir enterraments dins de l’església.
