Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Martí i Cristòfol Rich

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2837
CRONOLOGIA
1694
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
259
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre rectangular amb un marc en baix relleu dins el qual es situa un escut heràldic quadrilong al centre. L'escut té un casc burgonet amb plomall al damunt. Flanquejant l'escut hi ha inscripcions en majúscula lapidària amb informació del difunt.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
DOM En Christophorus et Martinus Rich de Jafre, fratres canonici: hic sacrae theologiae doctor obiit 10 septembris 1656, missam septimanalem fundans; ille vero, decretorum doctor, multo tempore vicarius generalis et officialis fuit; Aniversariis missam alter nativam, Feriali 13 cornua altaris relinquens, causam piam haereditavit, obiit 6 marcii 1659. Antea nepoti Michaeli Perpinya ve(..)ni canonicatum de turno dedit, qui gratitudinis more hic etiam iacet 25 octobris 1694. Heus ací els germans canonges Cristòfol i Martí Rich, de Jafre. Aquest, doctor en sagrada teologia, morí el 10 de setembre de 1656, havent fundat una missa setmanal. Aquell per la seva part, doctor en Decrets, fou molt temps vicari general i oficial; havent llegat als Aniversaris (presbiterals) una missa alternativa i al Ferial 13 corns d’altar, féu hereva una causa pia; morí el 6 de març de 1659. Abans havia donat una canongia de torn al nebot Miquel Perpinyà, que, com escau a la gratitud, jau també ací.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Escut quadrilong ibèric. De..., un castell de...somat d’una R de...Timbrat d’un casc amb plomall i llambrequins.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Ja Maruja Arnau i Guerola edità les anotacions de Pontich sobre els canonges de la família Rich de Jafre a Jafre i el santuari de la Font Santa, Jafre 1974, p. 108-109, i el resum de les causes pies que fundaren, al mateix lloc, pp. 110-113 i 163-165. És ací on s’indica expressament que Martí Rich, prevere des de 1620, havia estat “sepultat devant la capella dels Doctors prop del cange. Caxàs núm. 67”. Les mateixes anotacions citen Miquel Perpinyà [i Rich], del qual Cristòfol Rich (junior) fou coadjutor de 1688 a 1694. He fet aporta cions a la biografía de Cristòfol Rich senior, a AIEG 41 (2000), p 147, que no repetiré ací. Altres precisions les dóna Joan Busquets, La Catalunya del barroc, I, 580. Només faré constar, a fi d’il·lustrar el text de la làpida, que fou vicari general durant els anys 1632-1658, és a dir, sota tres bisbes. Sobre el retaule de la Concepció sufragat per Cristòfol Rich junior en 1710, vegeu Aurora PÉREZ SANTAMARIA, Escultura barroca a Catalunya, Barcelona, 1988, 257-262. Probable fill d’una família d’Ullà que havia administrat les rendes epis copals del lloc, Miquel Perpinyà era tal vegada parent dels Rich de Jafre però tenia també un germà, Jeroni Perpinyà i Vinyavella, que es guanyava la vida com a jurista a la Bisbal. Miquel, clergue des de 1633, obtingué la rectoria de les Planes d’Hostoles el 1638, i l’ocupà fins a 1653. Després fou canonge de 1653 a 1694, sense altres ocupacions destacables. Encara en vida, féu objecte de la seva generositat la parròquia de les Planes. A la tomba és enterrat Josep Pagès, coadjutor d’Onofre Ciurana el 1651, propietari de canongia des de 1659 i que morí el 16 d’agost de 1676.