Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Marià Surges i Amat

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2921
CRONOLOGIA
1790
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
242
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre rectangular amb un marc a baix relleu. A la part superior de la superfície hi ha una inscripció en majúscula lapidària.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
DOM (...) in Matritensi (...) eandem (...) utrec(...) regia Caroli III (...) fuit praepositus; inde postea ad hanc ecclesiam archidiaconi majoris dignitatem insignitus accessit, ubi annis tredecim peractis, pietate in Deum, morum probitate, profusa in pauperes largitate conspicuus, nemini offensus, omnibus amabilis, in adversa profligataque valetudine patientissimus, obiit postridie calendas decembris anni MDCCXC. DOM ... a Madrid ... fou posat com a superior per la reial autoritat de Carles III (del Reial Seminari de Nobles); d’allí vingué elevat a la dignitat d’ardiaca major, a aquesta església, on passats tretze anys, notable per l’honradesa de costums, i ampla generositat envers els pobres, sense ofendre a ningú, amable amb tothom, pacientíssim amb la salut malmesa i debilitada, morí el 2 de desembre de 1790.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
2
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
Presenta pèrdues perimetrals i l'epigrafia està parcialment esborrada.
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Clergue de Barcelona el 1743, obtingué un benefici de Peralada a presentació d’Anna d’Orís, Alemany i Descatllar. Renuncià aquest benefici el 1760. Per tant, tenia ja un peu a Girona, tot i ser barceloní. Obtingué el 1770 el canonicat de la seu vacant per òbit de José Carrillo de Albornoz (núm. 251) a presentació reial, mentre residia a Madrid; no s’ha assenyalat quina comesa hi tenia. Nomenat rector del Seminario de Nobles de la capital a la mort del conegut Jorge Juan, el 1773, exercí el càrrec, tot i que no pas amb la competència del seu predecessor, fins al nou nomenament per Girona. Ardiaca major el 1784, també a presentació reial, traslladà aleshores a la ciutat de l’Onyar la seva residència.