Segons Marquès (2009): Una biografia del prelat es troba a España Sagrada, 44, 204-207 i a VL XIV, 121-122. Nosaltres la vam resumir així al DHEC: El bisbe Palmero (Villanueva del Campo, Lleó, 1706 - Girona, 1774), bisbe de Girona (1756- 1774) fou alumne del col·legi major d’Oviedo de la universitat de Salamanca el 1736. D’ací passà a doctoral de la catedral de Zamora, des d’on fou promogut a la mitra. Com a bisbe, estimulà l’ensenyament del catecisme i promogué missions populars. Inicià negociacions per suprimir les col·legiates de Besalú, Ullà i Lladó, situades en llocs rurals. Durant el seu govern tingué lloc l’expulsió dels jesuïtes, de la que sembla que era partidari; publicà una pastoral contra les profecies que circulaven entre algunes religioses i que predeien el seu retorn. Traslladà el seminari el 1773 a la casa que els jesuïtes havien deixat lliure, i n’organitzà els estudis, per als quals prescriví textos tomistes; entre els professors que nomenà destacava el catedràtic de retòrica Cirus Valls. Posà la primera pedra de la Casa de Misericòrdia i estimulà que hom hi aplegués òrfenes; així s’inicià una institució que sota el seu successor Tomàs de Lorenzana havia de transformar-se en hospici general. J. M. FERNÁNDEZ CATÓN, “El colegio mayor de Oviedo de la Universidad de Salamanca. Catálogo de sus colegiales”, dins Studium Legionense 1 (1060), 285-286. Carta pastoral de D. Manuel de Palmero, obispo de Gerona a las religiosas sujetas a su jurisdicción, [Girona, 1768]. Recentment el bisbat de Girona ha rebut fotografia d’un quadre que representa el prelat (vegeu J. M. MARQUÈS, Una història de la diòcesi de Girona, Girona 2007).
