Hic sito D. D. Laurentio de Taranco et de Musaurieta, nobili Cantabro, multis primum nominibus et infulis inclyto, mox sanctae Gerundensis ecclesiae episcopo, sobrio, pio, munifico, suavitate morum rerumque agendarum dexteritate paucis secundo, ovilis sui solertissimo custodi, luporumque vesaniae jam jam irruentium in gregem ineluctabili repagulo, pastori optimo vigilantissimo praesuli bene de re orthodoxa, bene de ovibus merito, religio et pietas hoc grati animi obsequii pignus novissimum posuerunt. Vixit annos LXVII, menses V, dies XXIIII; obiit III nonas februarii anno Christi MDCCLVI.
La religió i la pietat posaren aquesta darrera penyora de gratitud i d’obsequi al ací enterrat, senyor don Llorenç de Taranco i de Musaurieta, noble de Cantàbria, distingit anteriorment amb dignitats i càrrecs, i finalment bisbe de la santa església de Girona, sobri, pietós, generós, inferior a pocs en mansuetud i en destresa per despatxar afers, guardià sol·lícit de la seva cleda, defensa insuperable enfront de la ferocitat dels llops que amenaçaven de tirar-se damunt del ramat, òptim pastor, benemèrit de l’ortodòxia, benemèrit de les ovelles. Visqué 67 anys, 5 mesos i 24 dies; morí el 3 de febrer de 1766.