Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Lorenzo de Taranco i de Musaurieta

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2893
CRONOLOGIA
1766
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre amb un gran escut heràldic quadrilong encartutxat a la part superior. Coronat d'un casc burgonet amb plomall. Sota l'escut hi ha una inscripció amb informació del difunt en majúscula lapidària, tot i que de mida reduïda. El sepulcre compta amb un marc amb relleus vegetals.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
Hic sito D. D. Laurentio de Taranco et de Musaurieta, nobili Cantabro, multis primum nominibus et infulis inclyto, mox sanctae Gerundensis ecclesiae episcopo, sobrio, pio, munifico, suavitate morum rerumque agendarum dexteritate paucis secundo, ovilis sui solertissimo custodi, luporumque vesaniae jam jam irruentium in gregem ineluctabili repagulo, pastori optimo vigilantissimo praesuli bene de re orthodoxa, bene de ovibus merito, religio et pietas hoc grati animi obsequii pignus novissimum posuerunt. Vixit annos LXVII, menses V, dies XXIIII; obiit III nonas februarii anno Christi MDCCLVI. La religió i la pietat posaren aquesta darrera penyora de gratitud i d’obsequi al ací enterrat, senyor don Llorenç de Taranco i de Musaurieta, noble de Cantàbria, distingit anteriorment amb dignitats i càrrecs, i finalment bisbe de la santa església de Girona, sobri, pietós, generós, inferior a pocs en mansuetud i en destresa per despatxar afers, guardià sol·lícit de la seva cleda, defensa insuperable enfront de la ferocitat dels llops que amenaçaven de tirar-se damunt del ramat, òptim pastor, benemèrit de l’ortodòxia, benemèrit de les ovelles. Visqué 67 anys, 5 mesos i 24 dies; morí el 3 de febrer de 1766.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Escut quadrilong encartutxat. Semitruncat i partit: 1r d’atzur, una torre d’or sobremuntada de 3 estrelles de 8 puntes d’argent; 2n de sinople, un brau de sable; 3r de gules, un xebró d’argent acompanyat de 3 caps de sarraí contornats. Timbrat d’un casc contornat amb plomall eixint-li a sinistra un avantbraç armat de...empunyant una espasa de...Timbrat d’un bàcul d’or acoblat en banda a destra, d’una creu trilobada d’or acoblada en pal, d’una mitra en barra a sinistra i d’un capel de bisbe.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Una biografia del prelat es troba a España Sagrada, 44, 202-203 i a VL XIV, 120-121. Nosaltres la vam resumir així al DHEC: Lorenzo Taranco y Musaurieta (?, 1688 - Girona, 1756), bisbe de Girona (1745-1756). D’origen basc, fou auxiliar del bisbe de Santiago des de 1742. Perdurava a la seva arribada a Girona un antic plet entre el bisbe i el capítol sobre el dret dels canonges a tenir jutges adjunts del seu gremi en causes que els afectessin; el prelat multiplicà gestions a Madrid (que féu personalment) i a Roma, que acabaren en una concòrdia per la que el capítol renuncià a les seves pretensions. Introduí a la seva cúria el càrrec de secretari de cambra, amb facultat d’expedir certificacions, abans reservades als notaris; aquest càrrec i el de majordom els reservà a castellans, però continuà tenint vicari general català. Reduí molt les oposicions a parròquies amb concursant únic, que havien estilat alguns predecessors seus, i introduí els trasllats massius de rectors per mitjà de concurs, que limitaren les llargues permanències d’un rector en una mateixa parròquia. Fomentà la predicació de missions populars. Destaca en el seu pontificat un plet amb l’ardiaca major de la catedral sobre les preeminències d’aquest en seu vacant, plet que no arribà a resoldre’s sinó sota el bisbe següent. S’incrementaren al bisbat durant el seu pontificat les ampliacions d’esglésies, la concessió de bancs dins d’elles a algunes famílies i la importació de relíquies a Roma.