Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Juan Miguel Pérez González

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2953
CRONOLOGIA
1824
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre rectangular amb un marc en baix relleu. Consta d'una inscripció en majúscula lapidària que ocupa gran part de la superfície. A la part superior hi ha un escut heràldic ovalat amb llambrequins coronat per un capel.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
DOM. Mortales hic posuit exuvias illustrissimus et reverendissimus D. D. Joannes Michael Perez Gonzalez, Villaelongae a Rosario natus, philosophiae, thomisticae theologiae sacrorumque canonum studiis apprime excultis, lectoralis et magistralis, canonicatus Antequariensis necnon magistralis Granatensis competitor: inter canonicos de Sacromonte capituli sufragiis cooptatus apostolicis missionibus obneundis annos quatuor, philosohiae docendae tres, theologiae vero viginti quatuor, canonicum agens addictus, extrema senectute Gerundensis episcopus renuntiatus, praesul dignissimus, oratione, Deiparaeque Virginis cultu potens; mira in Deum, dificillisssimi constitutionalium turbarum temporibus spe; infracta ad elidendas, audaces litteras responsionis vi, aequo in perferendis hiulcis tibiarum plagis animo confirmatus. Obiit Gerundae VII idus decembris anno MDCCCXXIV, ineunte episcopatus sui sexto, aetatis autem octogesimo. DOM. Ací deixà les seves restes mortals l’il·lustríssim i reverendíssim senyor don Juan Miguel Pérez González, natural de Villaluenga del Rosario, que després d’haver estudiat amb cura filosofía, teología tomística i sagrats cànons, oposità a les canongies lectoral i magistral d’Antequera i a la canongia magistral de Granada; admès entre els canonges del Sacromonte pels vots d’aquell capítol, dedicà quatre anys a predicar missions (populars), tres a ensenyar filosofía i vint-i-quatre a la docència de la teologia tot fent de canonge; havent estat nomenat bisbe de Girona en gran ancianitat, fou un prelat digníssim, d’intensa oració i culte a la Mare de Déu, d’admirable esperança en Déu en els dificilíssims temps de les commocions constitucionals; de força invencible per respondre a escrits agosarats, d’ànim constant en suportar llagues obertes a les cames. Morí a Girona el dia 7 de desembre de l’any 1824, a l’inici del sisè any del seu episcopat i al vuitantè d’edat.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Escut ovalat. Partit: 1r de..., un arbre terrassat de...travessat al tronc per un ca de...; 2n de..., 4 faixes ondades de....; un cap de..., 3 estrelles de 8 puntes de...Timbrat d’una mitra en banda a destra, d’un bàcul en barra a sinistra i d’un capel.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
4
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Una biografia del prelat es troba a España Sagrada, 44, 217-219. Nosaltres la vam resumir així al DHEE: Fou alumne, i després llargs anys professor de teologia al col·legi del Sacromonte de Granada. L’ancianitat i les turbulències polítiques del Trienni limitaren la seva acció episcopal, iniciada el 1819; se serví d’un visitador per practicar la visita pastoral. Celebrà sínode diocesà els anys 1820 i 1824, i publicà el 1823 una pastoral per inculcar el deure dels fidels, de denunciar proposicions contràries a l’ortodòxia que poguessin arribar a les seves oïdes. La pastoral referida a la biografia és Breve exhortación pastoral que el Ilustrísimo Señor don Juan Miguel Pérez González, Obispo de Gerona dirige a sus diocesanos, inculcándoles la estrecha obligación en que están de denunciar a su Ilustrísima ó a sus inmediatos pasto res toda proposición que oigan contraria a nuestra Santa Fé ... Gerona: por Antonio Oliva, 1821, 23 p. No és, per tant un escrit massa extens. Pel que fa a l’ambient “difícil” dels dies constitucionals, podeu veure J. M. MARQUÈS, Cristians de Girona, Girona, 1990, p. 39.