Segons Marquès (2009): Originari de Calella, Plàcies obtingué la canongia segurament a Madrid, immediatament després de la signatura del concordat de 1753 amb la Santa Seu. De fet, l’any 1754, i tenint-la concedida, rebé en sis mesos i amb els intersticis mínims els ordes majors, del sotsdiaconat al presbiterat; l’ordenació es produí, per tant, en funció de la prebenda assolida. No tingué cap càrrec diocesà, i la seva densitat biogràfica, per tant, resulta molt prima.