Segons Marquès (2009): Josep Masó, segons el compte de la seva làpida, hauria nascut a Vidreres el 1717. Era clergue ja el 1732 (i potser el 1728, si no es produí una homonímia). S’ordenà de prevere el 1746, després d’obtenir el càrrec de sagristà de Cervià. Era una missió que demanava una certa prudència, perquè entre la parròquia i el veí monestir benedictí fàcilment es produïen friccions, però tenia l’avantatge d’alternar les seves responsabilitats pastorals amb un altre mossèn, el domer. La canongia que obtingué com a premi vacava el 1785 per promoció de Joan Francesc Codolar a l’abadia de Sant Feliu de Girona, i la hi conferí el vicari general. Masó, per tant, fou un dels primers capitulars que ingressaren al cor de la seu com a premi a una llarga carrera pastoral, cosa que començà a succeir a impulsos de la cort real, sota el bisbe Lorenzana (1775-1796).
