Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Josep i Tomàs Rovira i Guixeras

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2907
CRONOLOGIA
1781
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
253
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre rectangular amb un marc a baix relleu. Dins aquest hi ha una inscripció en majúscula lapidària que ocupa gran part de la superfície. A la part superior trobem rastres d'un escut heràldic molt desgastat.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
Hic sepulto Josepho Rovira et Guixeras, doctori theologo hujus almae ecclesiae probo et pervigili parocho, qui exactis annis LV, mensibus VI diebus XI, decessit XI calendas maias anno Christi MDCCLXXIII. D. Thomas Rovira et Guixeras, ejusdem ecclesiae canonicus, memor amoris et pacis cum eo dum vixit, hanc desideratissimo fratri memoriam posuit, pristinaeque concordiae tenax amborum cineres coniungi post mortem voluit in hoc sepulchro quidem (...um evenit in sep)timo calendas ianuarii ann. MDCCLXXXI decreto collegii canonicorum. A l’ací enterrat, Josep Rovira i Guixeras, doctor teòleg, rector recte i vigilant d’aquesta insigne església, que, havent viscut 55 anys, 6 mesos i 11 dies, morí el dia 21 d’abril de 1773, don Tomàs Tovira i Guixeras, canonge de la mateixa església, tot recordant l’amor i la pau que tingué amb ell, posà mentre vivia aquest memorial al germà enyoradíssim, i ferm en l’antiga concòrdia, volgué que les cendres d’un i altre es reunissin en aquest sepulcre (...) el dia 26 de desembre de 1781, per voluntat del col·legi dels canonges.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
No queda rastre de l’escut que sembla rodó, però sí el timbre del capel de bisbe.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): La pairalia Rovira de Sant Miquel de Campmajor ha tingut diversos sacerdots descendents. Durant la guerra de la Independència, les gestes del Dr. Rovira, beneficiat del monestir de Banyoles foren prou sonades. Un germà dels ací lapidats, Joan, fou catedràtic de Cervera, on començà ensenyant filosofia (1737), per passar a la moral (1740-1760). Del seu ensenyament en resten una colla d’opuscles, editats entre 1755 i 1765, i és la hipòtesi més raonable, suposar que ell aplegà una quantitat considerable de llibres. Deixà l’ensenyament per passar a un benefici d’Olot; des de 1779, havia perdut pràcticament la vista i tenia llicència per celebrar la missa amb fórmules que sabia de memòria. Josep Rovira i Guixeres, obtingué patrimoni per ordenar-se, fet pel seu pare Francesc i el seu germà Bonaventura, el 1743. Aleshores deuria anar a estudiar per aconseguir el títol de doctor. Que cursés els estudis a Cervera, prop del germà gran professor, és només una hipòtesi. S’encaminà a la carrera parroquial; obtingué una doma de Tordera el 1752, a nomenament del rei, i ascendí a rector de Santa Eugènia de Ter el 1759, pel mateix camí. Per tant, l’accés al càrrec de la claveria de la seu el 1768 era el seu tercer ascens. Morí el 1773. El germà Tomàs era més jove. També entrà en la carrera parroquial. Comprà per un personat de 1.175 lliures la rectoria del seu propi poble el 1746. La serví durant una vintena d’anys, després dels quals concursà a la canongia de la seu que vacava per òbit de Pasqual Puig (núm. 249), i li fou concedida el 1767. No hem trobat d’ell altra dada sinó que a la seva mort fundà una servitud de misses a la parroquial de la seva pairalia.