Segons Marquès (2009): Josep Riera i Martí, primer titular de la sepultura, és esmentat com a simple canonge l’any 1639, i com a sagristà segon, el 1648. Aquest darrer càrrec el conferia el sagristà major. Pel demés, trobem el nostre canonge acaparant beneficis, com el de Sant Sebastià de Maçanet de la Selva o bé el de Sant Joan de l’Horta, d’Ullastret. El seu germà Francesc Riera i Martí, no fou canonge de Girona, sinó de Vic, i després prior de Lladó. El trobem introduït a Girona ja el 1627, data en la que prengué possessió un benefici que presentava Ramon d’Ol-mera, senyor d’Anglès. La data de possessió del priorat de Lladó fou el 1644 (G-127, f 177), i allí morí el 1649. Pere Vayreda i Olivas, en la seva Història de Lladó, suposa que inicià el seu ministeri el 1645. Finalment, Josep Riera i Metge era titular el 1728 d’una de les domes de Tordera, i el 1731 despatxà una marmessoria. Si no es tracta d’un homònim, cosa gens difícil, no sabem què succeí entre aquestes dates i la de 1770, en què hem pogut documentar-lo amb el càrrec de sagristà segon. Quan morí, el 1774, el seu successor ja no el nomenà el sagristà major, sinó el rei des de Madrid.
