Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de José Castán de Otamendi

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2925
CRONOLOGIA
1792
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
260
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre rectangular amb un marc en baix relleu. A la part superior trobem un escut heràldic quadrilong encartutxat amb llambrequins coronat amb un casc burgonet. Sota aquest, hi ha una inscripció en majúscula lapidària que ocupa gran part de la superfície.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
DOM. Hic situs est D. D. Josephus Castan de Otamendi, ex oppido vulgo Alcala del Obispo, Oscensis dioecesis in Aragonia: primum Uillabertrandi collegialis ecclesiae, deinde huius almae sedis canonici, ubique spectatissimus, qui et in patria sacri concionatoris regendique curam animarum, et utrumque iterum munus Uillabertrandi canonicus exercuit, quin et ibidem praeses et decanus et a secretis illius capituli, quemadmodum et hujus Gerundensis summa cum laude multis annis fuit, vir litteris praesertim theologicis, probitate, fide, lenitate, religione ac prudentia clarissimus. Obiit die 6 decembris anno Domini 1792. DOM Ací reposa el senyor don José Castán de Otamendi, del lloc dit vulgarment Alcalá del Obispo, de la diòcesi d’Osca a Aragó, primer canonge de la col·legiata de Vilabertran, i després d’aquesta insigne seu, arreu distingit, que exercí al seu pais natal l’ofici de predicador i de regir la cura d’ànimes, i, essent canonge a Vilabertran, aquests dos càrrecs i a més els de president, degà i secretari del capítol, com també ho fou molts anys a Girona amb màxima fama, persona excel·lent en cultura, sobretot teològica, en honradesa, fe, mansuetut, pietat i prudència. Morí el dia 6 de desembre de l’any del Senyor 1792.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Escut quadrilong francès encartutxat. De..., un arbre terrassat de...amb 2 lleons coronats de... estantolats al tronc somat de 3 estrelles de 8 puntes de...Timbrat d’un casc i d’un capel de bisbe.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
3
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
Presenta un desgast a la part superior.
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Residia a Banyoles (potser era beneficiat del monestir) quan obtingué de Madrid, el 1761, una canongia de Vilabertran. Allí fou durant gairebé vint-i-cinc anys diligent secretari i arxiver del capítol; els seus extractes de documents medievals, conservats a l’Arxiu Diocesà de Girona i a la Biblioteca de Catalunya ens han salvat el contingut de pergamins perduts (J. M. MARQUÈS, Escriptures de Vilabertran, Figueres, 1995, XI-XII); féu també d’administrador de la dignitat arxiprestal; hom pot constatar que durant els anys 1769-1786, el capítol de Vilabertran restà acèfal, i Castán portà els comptes d’ingressos i despeses de l’arxiprestat. Obtingué el 1785 la canongia de la seu vacant per òbit de Marià Climent, i és per tant, un dels promoguts pel bisbe Lorenzana; morint el 1792, la posseí relativament poc temps.