Segons Marquès (2009): Joan Gualba era natural del mas Gualba de l’aleshores veïnat de
Torrentbó, parròquia d’Arenys de Munt, i avui parròquia, dedicada a Santa Cecília. El difunt havia contribuït a l’ampliació de l’església del veïnat i a dotar-la d’un retaule (escultor, Francesc Julià: Aurora PÉREZ SANTAMARIA, Escultura barroca a Catalunya, Barcelona, 1988, apèndix documental núm. 284) i de diverses joies i ornaments litúrgics. Canonge de 1676 a 1713, Joan Gualba havia estat iniciat en el clericat el 1668, i per cert, amb un benefici relativament ben dotat de la catedral, el de l’hospitaleria. No s’ha precisat per quina porta entrà al gremi canonical. Tretze anys després d’ingressar-hi, prenia un coadjutor, Fèlix Trias, de Mataró (que per tant, romangué com a coadjutor de 1686 a 1713). Gualba comercià intensament amb beneficis i personats. Res de simonia; ell volia fer pies fundacions. Fundà a Arenys de Munt; 52 misses anuals. I encara això és morralla, que dirien els pescadors, perquè dotà el benefici familiar dels sants Joan, Isidre i Cecília a Torrentbó (primera dotació, el 1706; augment el 1715) amb la conspícua quantitat de 4.000 lliures. Per a les donzelles del seu llinatge, fundà una causa pia, igual ment amb 4.000 lliures de capital. I dotà encara el benefici de Sant Domè nec i els Àngels a la Catedral, constituït el 1719 i augmentat el 1744. Hi ha, a més del testament del canonge, un codicil que disposa la celebració d’una missa diària a la catedral, i que creiem que anul·là les disposicions del tes tament sobre sufragis a la seu (vegeu Definicions 1726, f 206v-207)