Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Joan Gualba

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2855
CRONOLOGIA
1715
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
243
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre rectangular amb un escut heràldic quadrilong a la part inferior. La part superior està ocupada per inscripcions en majúscula lapidària. Compta amb un marc en baix relleu.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
DOM Immortalitatem sub hac urna sperat favente Deo induere corpus illustris Ioannis Gualba ex villa sancti Martini Arenys vicinatu de Torrentbo oriundi, canonici hujus almae sedis antiquioris, qui canoni catum hujus ecclesiae Iacobo Nicolau suo turno dedit, cujus anima eter nis perfruatur gaudiis in societate vivorum. Anima ejus requiescat in pace, Amen. Anno 1713 die 16 julii eadem S. Martini vinculis fuit (…)isimo, postea translatus die 18 novembris anno 1715. Espera sota aquesta urna revestir-se de la immortalitat amb el favor de Déu el cos de l’il·lustre Joan Gualba, natural de la vila de Sant Martí d’A renys, en el veïnat de Torrentbó, que fou canonge antiquior d’aquesta noble seu i en el seu torn donà un canonicat a Jaume Nicolau, l’ànima del qual pugui fruir d’eterns goigs a la companyia dels vivents. La seva ànima reposi en pau, amen. Morí (...) a Sant Martí el 16 de juliol de 1713 i fou traslladat ací més tard, el 18 de novembre de 1715.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Joan Gualba era natural del mas Gualba de l’aleshores veïnat de Torrentbó, parròquia d’Arenys de Munt, i avui parròquia, dedicada a Santa Cecília. El difunt havia contribuït a l’ampliació de l’església del veïnat i a dotar-la d’un retaule (escultor, Francesc Julià: Aurora PÉREZ SANTAMARIA, Escultura barroca a Catalunya, Barcelona, 1988, apèndix documental núm. 284) i de diverses joies i ornaments litúrgics. Canonge de 1676 a 1713, Joan Gualba havia estat iniciat en el clericat el 1668, i per cert, amb un benefici relativament ben dotat de la catedral, el de l’hospitaleria. No s’ha precisat per quina porta entrà al gremi canonical. Tretze anys després d’ingressar-hi, prenia un coadjutor, Fèlix Trias, de Mataró (que per tant, romangué com a coadjutor de 1686 a 1713). Gualba comercià intensament amb beneficis i personats. Res de simonia; ell volia fer pies fundacions. Fundà a Arenys de Munt; 52 misses anuals. I encara això és morralla, que dirien els pescadors, perquè dotà el benefici familiar dels sants Joan, Isidre i Cecília a Torrentbó (primera dotació, el 1706; augment el 1715) amb la conspícua quantitat de 4.000 lliures. Per a les donzelles del seu llinatge, fundà una causa pia, igual ment amb 4.000 lliures de capital. I dotà encara el benefici de Sant Domè nec i els Àngels a la Catedral, constituït el 1719 i augmentat el 1744. Hi ha, a més del testament del canonge, un codicil que disposa la celebració d’una missa diària a la catedral, i que creiem que anul·là les disposicions del tes tament sobre sufragis a la seu (vegeu Definicions 1726, f 206v-207)