Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Joan Fons i Ferrer

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2891
CRONOLOGIA
1757
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
238
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre amb un marc en baix relleu. A la part superior s'identifiquen les inicials D O M i sota seu una inscripció amb informació del difunt. A la part inferior hi ha un escut heràldic rodó encartutxat i amb llambrequins.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
DOM. Sepultura illustris Ioannis Fons, S. T. doctor, oriundus villae de Piera, canonicus sedis Gerunde, et antea rector S. Dalmatii et postea S. Cucufati de Fornellis, qui clausit suos dies 21 januarii 1757. DOM. Sepultura de l’il·lustre Joan Fons, doctor en sagrada teologia, natural de la vila de Piera, canonge de la seu de Girona, i abans successivament rector de Sant Dalmai i de Sant Cugat de Fornells, que morí el 21 de gener de 1757
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Escut rodó encartutxat. De..., una font-brollador de... acompanyada de...; un cap de...,3 estrelles de 6 puntes de...Timbrat d’un capel de bisbe.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): La biografia de Joan Fons continguda en aquesta làpida no fa referència al fet més important de la seva carrera; Fons fou majordom del bisbe Baltasar Bastero (1728-1745). La rectoria de Sant Dalmai l’obtingué en oposició restringida, en la que fou únic concursant, el 1730, i la de Fornells, per la mateixa via, el 1731; sovint la deixà encomanada a un vicari per atendre el seu amo. A la rectoria de Fornells, on el bisbe es retirava de tant en tant a descansar, féu esculpir el seu nom en més d’una de les finestres. Que el prelat el gratifiqués amb una canongia, per tant, és ben obvi.