Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Jeroni Tort

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2819
CRONOLOGIA
1646
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
248
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre rectangular amb inscripció en la part superior en majúscula lapidària, envoltat per un marc decoratiu que inclou motius geomètrics i vegetals. A la part central hi ha un gravat circular amb ornaments florals, dins el qual identifiquem mig escut heràldic quadrilong. Mostra signes de desgast com ara esquerdes i clivelles, a més d'una desfiguració de la part inferior del sepulcre.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
In hoc sarcophago iacet sepultus Hieronymus Tor, huius almae sedis canonicus, bonae conversationis vir, eTurricella Mon tis Grini oriundus, qui obiit die nona aprillis anno 1646. Jau enterrat en aquest sarcòfag Jeroni Tor, canonge d’aquesta insigne seu, persona de bon tracte, natural de Torroella de Montgrí, que morí el dia 9 d’abril de 1646.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Escut quadrilong ibèric. Timbrat d’un casc amb plomall i llambrequins.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Jeroni Tor, d’una família de Torroella de Montgrí (Tor-Begur) que seria absorbida pels Puig i després pels Carles, obtingué per butlla papal el 1612 la coadjutoria de la canongia de Cristòfol Miquel, concessió que havien de dema nar el coadjutor i l’ajudat; prengué l’orde sacerdotal aquest mateix any. En aquesta ocasió rebé, a més, dos favors; el capítol el dispensà de l’estatut que exigia la noblesa per a ingressar a la corporació, i Miquel li cedí un capital que redituava 60 lliures anuals per mentre no tingués ingressos eclesiàstics; l’ano menat “patrimoni” a fi d’assegurar la seva manutenció per mentre no disposés d’altres ingressos. El seu pas a canonge de ple dret el 1622 el degué a l’elecció del canonge al qual corresponia per torn el dret a proveir canongies vacants. La seva biografia sembla exhaurir-se en l’exercici de la pregària capitular; al llarg de la seva vida disfrutà només d’un parell de beneficis de poca entitat.