Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Jeroni i Antoni Quintana

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2887
CRONOLOGIA
1751
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
244
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre rectangular amb una inscripció en majúscula lapidària a la part superior del sepulcre. Sota seu hi trobem un escut heràldic circular encartutxat amb una altra inscripció sota seu, de mides més reduïdes. El sepulcre compta amb un marc en baix relleu.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
DOM. Sub lapide isto yacent ossa, pulvis, cinis aut nil Hyeronimi Quintana, oriundi a loco de Colomés, canonici huius S. Ecclesiae administratoris prepositure de Lureto, qui obiit die XI julii 1708. Hic etiam jacet canonicus antiquior D. Antonius Quintana de eadem familia, qui obiit die 10 junii 1751. DOM. Sota aquesta làpida reposen els ossos, pols, cendra o no-res de Jeroni Quintana, natural del lloc de Colomers, canonge d’aquesta santa església i administrador de la pabordia de Lloret, que morí el dia 11 de juliol de 1708. També jau ací el canonge antiquior Antoni Quintana, de la mateixa família, que morí el dia 10 de juny de 1751.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Jeroni Quintana, essent clergue de Colomers, obtingué un benefici de la seva parròquia per sentència, el 1670; l’any següent començà a disfrutarne un altre de concessió papal. Era prevere el 1679. La canongia que ocupava era la dita statoria de l’ardiaca de la Selva. Antoni Quintana, fou presentat per en Ros de Garrigoles a un benefici el 1698; era, doncs, tonsurat aleshores. Era canonge ja el 1708, i així es comprèn que el 1751 gaudís de la condició de canonge antiquior, que li comportava alguns privilegis, com la designació de persones per a certs càrrecs. Obtingué la pabordia de Juny almenys entre 1741 i 1745; era un títol més per beneficiar eclesiàstics protegits seus.