Sepulcre rectangular amb inscripcions en la part superior. Sota la inscripció hi ha un escut heràldic amb llambrequins.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
DOM. Sub hoc lapide tumulantur ossa illustris Jacobi de Ciurana et de Ribot, ex villa Rivolutorum de Silva oriundi, qui canonicatum hujus almae ecclesiae per 46 annos et ultra obtinuit, decanus vero et in etate 80 annorum ab hac mortali vita migravit die 19 aprillis (sic) 1743.
DOM. Sota aquesta làpida són enterrats els ossos de l’il·lustre Jaume de Ciurana i de Ribot, natural de la vila de Riudellots de la Selva, que obtingué una canongia d’aquesta església durant més de 46 anys, i deixà aquesta vida mortal essent-ne el degà i a l’edat de 80 anys, el dia 19 d’abril de 1743.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Escut quadrilong francès. Quarterat: 1r i 4t de..., dos arbres de...; 2n de..., un mont de penyes de...; 3r de..., unes mates de...Timbrat d’un casc i llambrequins.
Autoria
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
Seguiment
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
Estat actual
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
Referències
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Jaume visqué a l’ombra del seu germà, Josep de Ciurana, canonge de la seu per butlla papal des de 1681 i cabiscol major, fou vicari general a Girona, de 1711 a 1721 i novament el 1729; passà a ser jutge del Breu a Barcelona, on morí el 1736 (Marquès, Carreres, p. 164). Jaume era clergue el 1687, i obtingué la canongia cap al 1698, però gairebé no ha deixat rastre documental.