Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Jaume Codolar

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2870
CRONOLOGIA
1734
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
239
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre amb un gran escut heràldic quadrilong a la part inferior. L'escut està coronat per un casc burgonet amb plomall i envoltat de motius vegetals en baix relleu. A la part superior hi ha lletres en majúscula lapidària amb informació del difunt. La làpida compta amb un marc en baix relleu.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
DOM. Sepultura illustris domini Jacobi Codolar et Aymerich, hujus alme sedis canonici ex stirpe Arnaldi de Codolar de Salellis Locustariensis, qui suis sumptibus hoc erexit altare in honorem purissime Incarnationis Verbi divini. Obiit 19 januarii 1734. DOM. Sepultura de l’il·lustre senyor don Jaume Codolar i Aymerich, canonge d’aquesta seu, de la nissaga d’Arnau de Codolar de Salelles, de Llagostera, que erigí a despeses seves aquest altar en honor de la puríssima Encarnació del Verb diví. Morí el 19 de gener de 1734.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Escut quadrilong francès. Partit: 1r d’atzur, un lleó contornat d’or sostingut sobre unes roques d’argent i sobremuntat d’una estrella de 8 puntes d’or; d’atzur, 4 pals d’argent, un cap quarterat en sautor 1 i 4 d’argent, una àguila de sable lampassat i armada de gules, 2 i 3 d’or, 4 pals de gules. Timbrat d’un casc amb plomall i llambrequins.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Jaume Codolar era clergue el 1676 i prevere el 1679. Obtingué la sagristia de Caldes de Malavella el 1685, i comprà la de Llagostera el 1688 per 2.350 lliures. Consta com a beneficiat de la seu el 1706. No hem pogut precisar quan obtingué la coadjutoria del canonge Miquel Viader, que ho era des de 1691, morí el 1709 i és enterrat ací mateix. Aleshores passà a canonge titular i ho fou fins al 1734 (Definicions 1735, f 58v). Sobre l’altar de l’Anunciació (o Encarnació) que sufragà, vegeu Aurora PÉREZ SANTAMARIA, Escultura barroca a Catalunya, Barcelona, 1988, 262-266. La nissaga invocada d’Arnau de Codolar és desconeguda; el segle XVI, la torre de Salelles de Llagostera era possessió dels donzells Ribes de Madremanya, per matrimoni amb un Terrades (Jaume MARQUÈS CASANOVAS, Casals de Girona, Girona, 1984, 152). El canonge Jaume habitava a la Pujada de la Catedral (Jaume MARQUÈS, Casals, cit., 169-170).