Segons Marquès (2009): Jaume Codolar era clergue el 1676 i prevere el 1679. Obtingué la sagristia de Caldes de Malavella el 1685, i comprà la de Llagostera el 1688 per 2.350 lliures. Consta com a beneficiat de la seu el 1706. No hem pogut precisar quan obtingué la coadjutoria del canonge Miquel Viader, que ho era des de 1691, morí el 1709 i és enterrat ací mateix. Aleshores passà a canonge titular i ho fou fins al 1734 (Definicions 1735, f 58v). Sobre l’altar de l’Anunciació (o Encarnació) que sufragà, vegeu Aurora PÉREZ SANTAMARIA, Escultura barroca a Catalunya, Barcelona, 1988, 262-266. La nissaga invocada d’Arnau de Codolar és desconeguda; el segle XVI, la torre de Salelles de Llagostera era possessió dels donzells Ribes de Madremanya, per matrimoni amb un Terrades (Jaume MARQUÈS CASANOVAS, Casals de Girona, Girona, 1984, 152). El canonge Jaume habitava a la Pujada de la Catedral (Jaume MARQUÈS, Casals, cit., 169-170).