Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Jaume Cassador

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2781
CRONOLOGIA
1597
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre amb la làpida llisa.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
DOM. Reconditum in hoc monumento custoditur corpus Iacobi Cassa dor, huius almae Gerundensis ecclesiae episcopi, in qua haec in animae suae suorumque refrigerium peragenda suffragia instituit: unum Missae sacrificium quotidie in altari privilegiato hora XI perpetuo offerendum: XII cornua, ut vulgus ait, altaris totidemque anniversaria solemniter singula cum suis nocturno et laudibus prima cuiusque mensis die non impedita cantanda. Tandem festum divi Iacobi, sui totiusque Hispaniae patroni ampliori cultu et sumptu celebrandum curavit. Obiit XVIIII maii anno a Christo nato MDLXXXXVII. Es guarda en aquest monument el cos de Jaume Cassador, bisbe d’a questa insigne església de Girona, en la qual, com a ajut per l’ànima seva i les dels seus, instituí els següents sufragis: una missa diària a oferir perpè tuament a les onze en l’altar privilegiat; dotze vulgarment dits corns d’altar i altres tants aniversaris solemnes, cada un amb el seus nocturn i laudes, a cantar el primer dia no impedit de cada mes. Finalment, tingué cura de fer celebrar amb més abundant culte i despesa la festa de sant Jaume, patró seu i de tota Espanya. Morí el 19 de maig de l’any de Crist 1597.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Escut ovalat encartutxat. D’or, un a faixa d’atzur, amb una estrella de 8 puntes d’or i acompanyada de 3 roses de gules. Timbrat d’un capel.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Transcriví el text Pontich, Repertori, III, 192. Ed. Villanueva, VL XIV, 95. Una biografia del prelat es troba a España Sagrada, 44, 122-127 i a VL XIV, 93-95. Nosaltres la vam resumir així al DHEC: Jaume Cassador, bisbe de Girona (1584-1597), fou abans canonge de Barcelona, cabiscol major de Vic i sagristà major de Tortosa. Aplicà al bisbat de Girona les disposicions del concili de Trento, principalment a través de trenta constitucions sinodals que promulgà, i hi reeixí sobretot en les matèries que no afectaven el capítol cate dralici, corporació que s’oposà fermament a la reforma tridentina. Fracassà en el seu propòsit de traslladar la festa de Sant Narcís, a fi de mantenir l’obser vança del descans festiu, impedida per la fira de Girona, del 29 d’octubre a la data del martirologi romà, el 18 de maig. Afegiu a la bibliografia donada al DHEC: Josep GUDIOL, “Guillem Cassador”, dins Butlletí del Centre Excursio nista de Vic IV (1921-1924) entorn de la seva genealogia. A la seva làpida, davant de l’altar major, no queda rastre del seu escut. N’aportem un dels que hi ha a les llindes de finestres del Palau episcopal, el qual és molt semblant al de la làpida sepulcral.