Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Guillem de Montgrí

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
325
CRONOLOGIA
1273
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
escultura
NOM DE L'OBJECTE
sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
tallat, esculpit, cisellat
MATERIALS UTILITZATS
pedra
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
Retrat
DESCRIPCIÓ
Mausoleu en record de Guillem de Montgrí situat en un nínxol a la paret. Frontalment veiem la imatge jacent de Guillem de Montgrí, amb cabell arrissat i rostre barbat, que recolza el cap sobre un coixí, representat amb la vestimenta d’acòlit, amb cinc plecs marcats i mànigues amples; Porta un llibre amb dues tanques sobre el pit, el qual sosté amb les dues mans. La punta dels peus sobresurt per sobre la roba. Sota la seva estàtua jacent, hi ha dos carreus de pedra nummulítica tallats i polits amb un llarg epitafi en el qual es dóna a conèixer el seu currículum. Aquest epitafi, estrany literàriament (tres versos en primera persona i la resta en tercera) és un catàleg de mèrits del difunt: una de les seves bones obres era haver fet una imatge de Maria per als claustres.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
Vivendi norma sit cunctis haec mea forma Sum G. de Montegrino, sacrista Gerunde De cuius fonte, multi dotantur habunde Metropolim rexit, hereses sua dextera flexit. In Terrachona, donavit grandia dona Christicolis apta, per eum fuit Eviza capta Et Frumentera, statuendo cantica vera. His de Cartoxa, dat cenobium sua doxa Edeque sacriste, templum Domino dedit iste Dans sancti dici, missas ara Dominici Numine centeno, sedes hec gaudet ameno Claustris eximie, per eum fit imago Marie: Prequedicatores, vestiri dat minores Pascuntur miseri, panibus huius heri Denos presbiteros, ter constituit probus heros Transiit e mundo, Cristo societur eundo Anno milleni C, bis cum septuageno Et tribus undenas, julii jungendo kalendas. Sigui norma de viure per a tothom aquest meu model. Sóc Guillem de Montgrí, sagristà de Girona, de la font del qual molts han estat dotats abundosament. Regí la metropolitana, flectí heretgies amb la seva dreta. Donà grans dons a Tarragona. Per ell fou conquerida Eivissa i feta apta per als cristians, i Formentera, on establí el veritable culte. Donà als de la Cartoixa un cenobi i a la casa del sagristà, un temple al Senyor. Féu celebrar misses a l’altar de Sant Domènec i als claustres ordenà posar una imatge de Santa Maria. Són alimentats amb pa d’aquest senyor els miserables i afavorits trenta preveres. Passà del món, sigui associat a Crist, l’any mil dos-cents setanta- tres, el dia 21 de juny.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
AUTOR/A
Mestre Bartomeu ?
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
Bon estat
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
-AINAUD de L, J. «Sepulcre de Guillem de Montgrí». A: Thesaurus estudis. Barcelona: Caixa de Pensions, 1986, p. 173. -ALCOY, R. «Relacions artístiques amb l’exterior ». A: Art de Catalunya. Barcelona: L’Isard, 2003, vol. XV. -ARCO, R. del. Sepulcros de la casa real de Aragón. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Jerónimo Zurita, 1945. -BARRACHINA, J. «Restes d’un claustre empordanès del cercle de Mestre Bartomeu». A: Daedalus, Estudis d’Art i Cultura, vol. I. Barcelona, 1979, p. 12-21. -BARRACHINA, J. «El mestre Bartomeu de Girona». A: Locus Amoenus, núm. 7, any 2004, p. 117-135. -BERTAUX, E. «La sculpture du xive siècle en Italie et en Espagne». A: Histoire de l’Art d’A. Michel. Vol. 2, part 2. París, 1906, p. 569-680. -DALMASES, N. i PITARCH, A. «L’art gòtic s. xiv-xv». A: Història de l’Art Cátala. III. Barcelona: Edicions 62, 1984, p. 120-121. -DALMASES, N. i PITARCH, A. «L’època del Cister s. xiii». A: Història de l’Art Cátala. II. Barcelona: Edicions 62, 1985, p. 187-196. -DALMASES, N. «Retaule major de la catedral de Girona». A: Thesaurus estudis, Barcelona: Caixa de Pensions, 1986, p. 204-205. -DURAN, A. «L’escultura». A: L’Art Cátala. I. Barcelona: Aymà, 1955, p. 354-356. -DURAN, A i AINAUD de L., J. «Escultura gótica». A: Ars Hispaniae, 8. Madrid: Plus Ultra, 1956, p. 181-187. -ESPAÑOL, F. «Los materiales prefabricados gerundenses de aplicación arquitectónica (s. xiii-xv)». A: YARZA, J. i FITÉ, F: L’artista artesà medieval a la Corona d’Aragó. Lleida: Universitat /I.E.I., 1999, p. 77-127 (a p. 87 i ss). -ESPAÑOL, F. «Une nouvelle approche des tombeaux royaux de Santes Creus». A: Memory & Oblivion, Proceedings of the XXIXth International Congress of the History of Art held in Ámsterdam, 1-7 September 1996. Netherlans, 1999, p. 467-474. -ESPAÑOL, F. Els escenaris del rei. Art i monarquia a la Corona d’Aragó. Manresa: Angle / Fundació Caixa, 2001, p. 160-162. -ESPAÑOL, F. El gòtic català. Manresa: Angle, 2002, p. 23-29 i 39-47. -FINKE, H. Acta Aragonensia. 3 vols. Berlin-Leipzig: W. Rothschild, 1908-1922. -FREIXAS, P. «Notes a la introducció de l’estil gòtic en l’escultura catalana». Revista de Gerona, año XX, núm 69, 1974, p. 12-16. -FREIXAS, P. L’Art Gòtic a Girona segles XIII-XV. Girona: Institut d’Estudis Gironins, 1983, Monografies núm. 9, p. 99-103 i 313. -MARTÍ, J.M. (Dir.) Thesaurus/estudis. L’Art als Bisbats de Catalunya 1000/1800. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions, 1986. p. 173. -PALOL, P. Guía artística de Gerona (Guías artísticas de España). Barcelona: Aries, 1953. p. 34-35. -PLA, J. Gerona Arqueológica y monumental. Girona: Dalmau Carles Pla, 1961. p. 130, 135, 137. FREIXES, P. «El convent de Sant Domènech de Girona». A: L’Art gòtic a Catalunya. Arquitectura. Vol. I. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2002, p. 219-223. FREIXES, P et alii. La Catedral de Girona. L’obra de la Seu. Catàleg Exposició. Girona: Fundació la Caixa, 2003, núm. 19, p. 117. GAUTHIER, M-M. Émaux du moyen âge occidental. 2a. ed. Fribourg: Office du livre, 1972, núm. 190, p. 396-398. MARQUÉS, J. «Guillermo de Montgrí». Revista de Gerona, año XVI, núm. 50, 1970, p. 28-31. MARQUÈS, J. Le Cloître de la Cathédrale de Gerona. Trad. J. Gascón, Girona: 1963. MARQUÈS, J. Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Girona: Diputació de Girona, 2009 MONREAL, L. El conventet. Colección de escultura. Barcelona: Edició privada, 1972, p. 179, núm. 65. OLIVA, M. i AINAUD de L, Juan. Catálogo de la exposición de escultura gótica gerundense. Olot: Alzamora, 1973, núms. 1 i 2. PONSICH, Pere. El Rosselló. Catalunya Románica XIV. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, p. 214-215. RUBIÓ, A. Documents per l’història de la cultura catalana mig-eval. 2 vols. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1918- 1921, vol. II. TERÉS, R. «L’època gótica». A: Art de Catalunya. Escultura antiga i medieval. Núm. 6. Barcelona: Edicions Isard, 1997. VILLANUEVA, J. de. Viaje literario a las iglesias de España, Viaje á Urgel y á Gerona. Vol. XII. Madrid: Imprenta de la Real Academia de la Historia, 1850. VILLANUEVA, J. de. Viaje literario a las iglesias de España, Viaje a Tarragona. Vol. XX. Madrid: Imprenta de la Real Academia de la Historia, 1851.
NOTES I OBSERVACIONS
S'han consultat les Actes Capitulars des de l'any 1881 (vol.95) fins 1975 (vol. 115). ACG. S'han consultat els inventaris dels anys 1470, 1588, 1629, 1685, 1742, 1774, 1775, 1823, 1924, 1938, 1939. ACG. Segons Marquès (2009): La lectura de Pontich Repertori III, f 186v llegeix primer les línies de l’esquerra i després les de la dreta, i afegeix un vers final; “non locus hic potuit sumam ejusque tribuere”. A més de l’edició de VL XII, 191-192, cal citar la de Romà Comamala dins 25 anys de servei episcopal. Miscel·lània Dr. Ramon Torrella i Cascante, Tarragona 1993, 193-198, que en nota volgué agrair la meva modesta col·laboració, però crec que s’equivocà a la lectura en no unir correctament les dues parts de la làpida. Cal llegir, després de cada vers de la primera làpida, un vers de la segona, com ja indicà Villanueva. Guillem de Montgrí, germà del senyor de Torroella, Bernat de Santaeugènia, essent sagristà major fou elegit arquebisbe de Tarragona el 1225, però no es féu ordenar, i el 1234 renuncià a la dignitat i tornà a la catedral de Girona, restant en l’orde de diaca. Fou el mecenes de l’altar de la Mare de Déu de Bellull, a la que fa referència la làpida. Féu bastir una capella a la casa on habitava, la del sagristà major, i hi dotà un beneficiat que hi celebrés l’ofici diví; una altra fundació seva mantenia un sacerdot establert a la capella de Sant Domènec de la catedral. La fundació de dos ciris a la seu (1256) es troba al cartoral De Rubricis Coloratis, doc. 86. La del benefici de Sant Domènec, a D-2, f188v-189v). Un canvi en la donació feta als cartoixans, a Pergamins de la seu, núm. 295. Per a la família d’aquest eclesiàstic vegeu P. NEGRE, “La villa de Torroella