Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Guillem de Montgrí

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
325
CRONOLOGIA
s. XIV
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
escultura
NOM DE L'OBJECTE
sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
tallat, esculpit, cisellat
MATERIALS UTILITZATS
pedra
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
Retrat
DESCRIPCIÓ
Mausoleu en record de Guillem de Montgrí situat en un nínxol a la paret. Frontalment veiem la imatge jacent de Guillem de Montgrí, amb cabell arrissat i rostre barbat, que recolza el cap sobre un coixí, representat amb la vestimenta d’acòlit, amb cinc plecs marcats i mànigues amples; Porta un llibre amb dues tanques sobre el pit, el qual sosté amb les dues mans. La punta dels peus sobresurt per sobre la roba. Sota la seva estàtua jacent, hi ha dos carreus de pedra nummulítica tallats i polits amb un llarg epitafi en el qual es dóna a conèixer el seu currículum. Aquest epitafi, estrany literàriament (tres versos en primera persona i la resta en tercera) és un catàleg de mèrits del difunt: una de les seves bones obres era haver fet una imatge de Maria per als claustres.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
Epitafi
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
AUTOR/A
Mestre Bartomeu ?
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
Bon estat
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
-AINAUD de L, J. «Sepulcre de Guillem de Montgrí». A: Thesaurus estudis. Barcelona: Caixa de Pensions, 1986, p. 173. -ALCOY, R. «Relacions artístiques amb l’exterior ». A: Art de Catalunya. Barcelona: L’Isard, 2003, vol. XV. -ARCO, R. del. Sepulcros de la casa real de Aragón. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Jerónimo Zurita, 1945. -BARRACHINA, J. «Restes d’un claustre empordanès del cercle de Mestre Bartomeu». A: Daedalus, Estudis d’Art i Cultura, vol. I. Barcelona, 1979, p. 12-21. -BARRACHINA, J. «El mestre Bartomeu de Girona». A: Locus Amoenus, núm. 7, any 2004, p. 117-135. -BERTAUX, E. «La sculpture du xive siècle en Italie et en Espagne». A: Histoire de l’Art d’A. Michel. Vol. 2, part 2. París, 1906, p. 569-680. -DALMASES, N. i PITARCH, A. «L’art gòtic s. xiv-xv». A: Història de l’Art Cátala. III. Barcelona: Edicions 62, 1984, p. 120-121. -DALMASES, N. i PITARCH, A. «L’època del Cister s. xiii». A: Història de l’Art Cátala. II. Barcelona: Edicions 62, 1985, p. 187-196. -DALMASES, N. «Retaule major de la catedral de Girona». A: Thesaurus estudis, Barcelona: Caixa de Pensions, 1986, p. 204-205. -DURAN, A. «L’escultura». A: L’Art Cátala. I. Barcelona: Aymà, 1955, p. 354-356. -DURAN, A i AINAUD de L., J. «Escultura gótica». A: Ars Hispaniae, 8. Madrid: Plus Ultra, 1956, p. 181-187. -ESPAÑOL, F. «Los materiales prefabricados gerundenses de aplicación arquitectónica (s. xiii-xv)». A: YARZA, J. i FITÉ, F: L’artista artesà medieval a la Corona d’Aragó. Lleida: Universitat /I.E.I., 1999, p. 77-127 (a p. 87 i ss). -ESPAÑOL, F. «Une nouvelle approche des tombeaux royaux de Santes Creus». A: Memory & Oblivion, Proceedings of the XXIXth International Congress of the History of Art held in Ámsterdam, 1-7 September 1996. Netherlans, 1999, p. 467-474. -ESPAÑOL, F. Els escenaris del rei. Art i monarquia a la Corona d’Aragó. Manresa: Angle / Fundació Caixa, 2001, p. 160-162. -ESPAÑOL, F. El gòtic català. Manresa: Angle, 2002, p. 23-29 i 39-47. -FINKE, H. Acta Aragonensia. 3 vols. Berlin-Leipzig: W. Rothschild, 1908-1922. -FREIXAS, P. «Notes a la introducció de l’estil gòtic en l’escultura catalana». Revista de Gerona, año XX, núm 69, 1974, p. 12-16. -FREIXAS, P. L’Art Gòtic a Girona segles XIII-XV. Girona: Institut d’Estudis Gironins, 1983, Monografies núm. 9, p. 99-103 i 313. -MARTÍ, J.M. (Dir.) Thesaurus/estudis. L’Art als Bisbats de Catalunya 1000/1800. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions, 1986. p. 173. -PALOL, P. Guía artística de Gerona (Guías artísticas de España). Barcelona: Aries, 1953. p. 34-35. -PLA, J. Gerona Arqueológica y monumental. Girona: Dalmau Carles Pla, 1961. p. 130, 135, 137. FREIXES, P. «El convent de Sant Domènech de Girona». A: L’Art gòtic a Catalunya. Arquitectura. Vol. I. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2002, p. 219-223. FREIXES, P et alii. La Catedral de Girona. L’obra de la Seu. Catàleg Exposició. Girona: Fundació la Caixa, 2003, núm. 19, p. 117. GAUTHIER, M-M. Émaux du moyen âge occidental. 2a. ed. Fribourg: Office du livre, 1972, núm. 190, p. 396-398. MARQUÉS, J. «Guillermo de Montgrí». Revista de Gerona, año XVI, núm. 50, 1970, p. 28-31. MARQUÈS, J. Le Cloître de la Cathédrale de Gerona. Trad. J. Gascón, Girona: 1963. MONREAL, L. El conventet. Colección de escultura. Barcelona: Edició privada, 1972, p. 179, núm. 65. OLIVA, M. i AINAUD de L, Juan. Catálogo de la exposición de escultura gótica gerundense. Olot: Alzamora, 1973, núms. 1 i 2. PONSICH, Pere. El Rosselló. Catalunya Románica XIV. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, p. 214-215. RUBIÓ, A. Documents per l’història de la cultura catalana mig-eval. 2 vols. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1918- 1921, vol. II. TERÉS, R. «L’època gótica». A: Art de Catalunya. Escultura antiga i medieval. Núm. 6. Barcelona: Edicions Isard, 1997. VILLANUEVA, J. de. Viaje literario a las iglesias de España, Viaje á Urgel y á Gerona. Vol. XII. Madrid: Imprenta de la Real Academia de la Historia, 1850. VILLANUEVA, J. de. Viaje literario a las iglesias de España, Viaje a Tarragona. Vol. XX. Madrid: Imprenta de la Real Academia de la Historia, 1851.
NOTES I OBSERVACIONS
S'han consultat les Actes Capitulars des de l'any 1881 (vol.95) fins 1975 (vol. 115). ACG. S'han consultat els inventaris dels anys 1470, 1588, 1629, 1685, 1742, 1774, 1775, 1823, 1924, 1938, 1939. ACG.