Segons Marquès (2009): Clergue des de 1725, Francesc Veray començà la seva carrerad amb un benefici de presentació familiar. El 1727 era coadjutor de l’oncle Sixt, i el 1735, propietari de la canongia. Entretant, hauria fet segurament els estudis de dret a Cervera. Deu anys més tard, el 1745, el bisbe Taranco el cridà a fer-li de vicari general. Consultor per al Seminari es de 1771, esdevingué de nou vicari general en la seu vacant posterior a la mort del prelat Palmero (1774). Tomàs de Lorenzana no sols el confirmà en el càrrec (1775), sinó que el nomenà governador del bisbat en les tres ocasions que sortí fora del territori diocesà els anys 1787 i 1788. Veray veié impreses algunes sentències seves (J. M. MARQUÈS, “Tomas de Lorenzana, bisbe Girona, un funcionari benefactor” dins Bisbes, il·lustració i jansenisme a la Catalunya del segle XVIII, Vic, 2000, p. 19-20) i compongué una vida dels màrtirs Sixt i Tou, venerats a la seva parròquia natal. Sense ser un home de la Il·lustració, s’hi troba en sintonia. Vegeu, amb tot, un judici desfavorable sobre ell al testament del Dr. Joan Lluís, rector de Pau (Testaments 17, f 85v-89).
