Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Francesc Dorca

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2879
CRONOLOGIA
1741
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
255
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre amb inscripcions en majúscula lapidària a la part superior. La part inferior l'ocupa un escut heràldic circular amb llambrequins.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
DOM. Doctor Franciscus Dorca tesaurarius conditur hoc tumulo, coelo qui condidit aurum distribuens aris pauperibusque, pius thesauri cordisque locus fuit unus; Olympo mist(sic) eo istud tecta Tonanti (...)nt. Obiit pridie iduum iunii 1741. DOM. El doctor Francesc Dorca, tresorer, és guardat en aquesta tomba, ell que guardà en el cel l’or, tot distribuint-lo entre els altars i els pobres. Tingué un lloc únic per al tresor i per al cor; el cel (...) Déu totpoderós. Morí el 12 de juny de 1741.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Escut rodó encartutxat. De. Un ca de..., sobremuntat de les lletres DOR de... Timbrat d’un capel de bisbe.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): El text és compost amb ressonàncies d’Ovidi, i més concretament dels versos 170-171 del llibre I de les Metamorfosis: Hac iter est superis ad magni tecta Tonantis Regalemque domum ... Ens agrada de recordar que Tonans com a nom de Déu es llegeix a l’ara portàtil romànica de sant Pere de Rodes. Però possiblement el redactor de l’epitafi llegí, a més, a Sannazzaro, “tecta Tonanti, qua patet in summum regio flammantis Olympi”, on ja s’uneix la domus magni tecta Tonantis, la “casa del poderós Tonant”, amb l’Olimp, com es fa en el nostre text. Francesc Dorca i Puigmarí (el segon cognom consta a la làpida 267), era ja titular de la tresoreria de la seu en la reculada data de 1689. Es trobava aquest any a Roma (on tal vegada l’acabava d’obtenir) i en degué retornar el 1704, quan féu autenticar relíquies a Girona. L’estada a Roma li permeté fer una coneixença fructífera, la de Josep Molines, que durant la guerra de Successió representava allí els interessos de Felip V. Josep Molines necessitava un procurador a Girona, perquè gaudia les rendes del priorat de Santa Maria de Besalú, i el trobà en Dorca i Puigmarí. Després d’establert el govern borbònic, Molines morí (1718), però entretant ja havia conferit un benefici de Besalú al nebot del tresorer, el clergue Dorca i Espadamala. El tresorer a Girona continuà exercint les seves responsabilitats i intercanviant beneficis fins a reunir un capital de 3.000 lliures destinat a les seves fundacions.