Segons Marquès (2009): El text és compost amb ressonàncies d’Ovidi, i més concretament dels versos 170-171 del llibre I de les Metamorfosis: Hac iter est superis ad magni tecta Tonantis Regalemque domum ... Ens agrada de recordar que Tonans com a nom de Déu es llegeix a l’ara portàtil romànica de sant Pere de Rodes. Però possiblement el redactor de l’epitafi llegí, a més, a Sannazzaro, “tecta Tonanti, qua patet in summum regio flammantis Olympi”, on ja s’uneix la domus magni tecta Tonantis, la “casa del poderós Tonant”, amb l’Olimp, com es fa en el nostre text. Francesc Dorca i Puigmarí (el segon cognom consta a la làpida 267), era ja titular de la tresoreria de la seu en la reculada data de 1689. Es trobava aquest any a Roma (on tal vegada l’acabava d’obtenir) i en degué retornar el 1704, quan féu autenticar relíquies a Girona. L’estada a Roma li permeté fer una coneixença fructífera, la de Josep Molines, que durant la guerra de Successió representava allí els interessos de Felip V. Josep Molines necessitava un procurador a Girona, perquè gaudia les rendes del priorat de Santa Maria de Besalú, i el trobà en Dorca i Puigmarí. Després d’establert el govern borbònic, Molines morí (1718), però entretant ja havia conferit un benefici de Besalú al nebot del tresorer, el clergue Dorca i Espadamala. El tresorer a Girona continuà exercint les seves responsabilitats i intercanviant beneficis fins a reunir un capital de 3.000 lliures destinat a les seves fundacions.