Alfa, crismó, Omega Ilmus ac Rd.mus Franciscus a Pol et Baralt, laurea in utroque iure merito insignitus Sanctae Sedis domesticus praesul creatus atque aurea cruce pro Ecclesia et Pontifice utens, in dioecesi Barchinonensi canonicus ludimagister necnon vicarius generalis officialis etiam capitularis Gerundensem ecclesiam tandem regendam suscepit; concreditum sibi gregem veritate, virtute zelo per annos VII solers ipse pavit, Deo militans sibimet non parcens, omnibus charus. Obiit in sede postremo nonas iunii anno Domini MCMXIV, aetatis LX. Preces cuncti ad Deum fundite pro benemerenti pastore. Heic ossa et cineres sub hoc titulo fratres, familia, amici poni curavere. Requiescat in pace. Amen. A l’entorn de la làpida: “Oportet enim et mortale hic induere inmortalitatem” [1Cor 15, 53]. A l’escut: “Omnium me servum feci ut plures lucrifacerem” [1Cor 9, 19].
L’il·lustríssim i reverendíssim Francesc de Pol i Baralt, merescudament distingit amb el doctorat en ambdós drets, fet prelat domèstic per la Santa Seu i condecorat amb la creu d’or “pro ecclesia et Pontifice”, fou canonge mestrescola, i també vicari general i capitular a la diòcesi de Barcelona; finalment rebé l’església de Girona a fi de regir-la. Pasturà diligentment el ramat que li havia estat confiat amb veritat, virtut i zel, treballant per Déu, sense plànyer-se, apreciat de tothom. Morí a la seu el dia 6 de juny de l’any del Senyor de 1914, a l’edat de 60 anys. Pregueu tots Déu pel pastor benemèrit. Els germans, la família i els amics tingueren cura de col·locar ací els ossos i cendres sota aquesta làpida. Descansi en pau. Amen. “Convé que això mortal es revesteixi d’immortalitat”. “M’he fet servidor de tots per guanyar-ne alguns”.
