Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Florencio Lorente Y Montón

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2955
CRONOLOGIA
1862
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre rectangular amb un escut heràldic a la part superior. Aquest és un escut quadrilong encartutxat amb llambrequins, està coronat per un capel. Consta també d'una inscripció que ocupa gran part del sepulcre.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
DOM Lorente et Monton dominus Florentius hic est, inclytus antistes quem tegit iste lapis. Rexerat ille animas parochus, praeceptor alumnos; atque a secretis munere functus erat: ast post pontificem cum sederit ipse secundus, cessit ei ex meritis pontificalis apex. Hanc plusquam tredecim sedem moderatus in annos, summum cum summa laude peregit opus, strenuus et vigilans protexit pastor ovile, verbo ac exemplo pascere novit oves, largus egenorum pater omnia factus egenis; his, fussis opibus viscera fudit inops, charus erat plebi, clero, regique, Deoque; chara huic plebs, clerus, rexque Deusque fuit. Doctrina eximius. Nullo non pignore clarus. Aeterno dignus nomine... ¡magnus homo!, vir sapiens, prudens, probus, intemeratus ... obivit!!! Plangite mortales, quem beat ¡euge! Sion. Obiit die 17 januarii 1862. DOM. Ací hi ha el senyor Florenci Lorente i Monton, l’egregi bisbe que cobreix aquesta làpida. Com a rector havia regit ànimes, i com a mestre, alumnes, i havia exercit el càrrec de secretari, i havent estat segon després d’un pontífex, obtingué per mèrits el cim pontifical. Governà la seu més de tretze anys, exercí l’altíssim càrrec amb altíssima lloança, pastor esforçat i vigilant protegí la cleda, sapigué pasturar amb la paraula i l’exemple les ovelles, generós pare dels necessitats, es féu tot per als necessitats, i a aquests, després de donar-los les riqueses, els donà les entranyes. Era apreciat pel poble, el clergat, el rei i Déu, i tingué apreci al poble, el clergat, el rei i Déu. Distingit pel saber, destacat en totes les qualitats. Digne de renom etern ... ¡gran home!, persona sàvia, prudent, recta, pura ... ¡morí!. Ploreu, mortals aquell que Sió felicita, ¡vine!. Morí el 17 de gener de 1762.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Escut quadrilong francès encartutxat. Quarterat: 1r i 4t de..., 4 pals de...; 2n i 3r de..., un anyell pasqual de sostingut sobre una terrassa de... embanderolat de...amb les lletres FAD. Timbrat d’una mitra a destra, d’una creu trilobada d’or acoblada en pal, d’un bàcul d’or acoblat en pal a sinistra i d’un capel. Acompanyat a la destra del peu de la Creu de l’Orde d’Isabel la Catòlica i, a la destra del peu, de la Creu de l’Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem Som davant d’una combinació d’armes en quarterat totalment infreqüent, tenint en compte l’anyell pasqual o agnus Dei sense el nimbat i repartit entre el 2n i 3r quarter. Al 1r i 4t quarter creiem que es deu tractar dels 4 pals de l’escut de Catalunya, però ens caldria trobar un escut amb els esmalts per poder-ho concretar i afirmar-ho.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
4
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Biografia: “Apuntes biográficos del difunto Sr. Obispo”, dins el Boletín Oficial de la Diócesis de Gerona 1862, 16-27. Fou professor al seminari de Terol, rector de la parròquia de Villel del mateix bisbat, secretari de cambra del bisbe Ocón de Palencia, ardiaca d’aquesta catedral, i com a tal, titular de la cadira de cor que seguia en dignitat a la del pontífex. Nomenat bisbe de Girona en 1847, trobà una diòcesi que havia estat privada de pastor durant catorze anys. Hi fundà la Casa-Missió per a la predicació, restablí institucions com el seminari i el sínode, i es distingí pel foment de la caritat envers els pobres.