Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Ferrer Post

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2884
CRONOLOGIA
1743
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
256
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre amb rastres de majúscula lapidària, tot i que presenta molt de desgast en la seva totalitat.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
Inscripció gairebé totalment perduda
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): La conservació de la làpida només permet de veure que ha estat redactada per un llatinista que volia mostrar la seva habilitat en l’ús del pronom relatiu. Amb caràcters de caixa més gran que la resta de la inscripció, i en posició central es llegeixen encara el qui, el cuius i el cui, nominatiu, genitiu i datiu. La família Ferrer de canonges de Girona era d’Arenys de Mar. Antoni Ferrer, canonge, morí el 30 de març de 1609 (Catedral, òbits 1, 137v). Amadeu Ferrer, que esdevingué canonge i paborde de desembre de la seu el 1644 (+3 desembre 1674), conferí un benefici a Francesc Ferrer, clergue d’Arenys, el 1671, que el mateix any ingressa al capítol. Aquest, ben imposat en dret canònic, fou vicari general de la diòcesi de 1679 a 1699 i de 1704 a 1705, data de la seva mort. Hem escrit a posta “de la diòcesi”, perquè els successius bisbes el confirmaven en el càrrec a indicació del capítol catedralici, que aprofità una seu vacant per a confiar-li la comesa. Pel que fa a Anton Ferrer i Jalpí, accedí a un canonicat el 1701, com a coadjutor de Francesc, i esdevingué “canonge propietari” el 1705; el 1743-1746 era canonge antiquior, amb el que això comportava de drets de presentació; ja el 1720 havia conferit el benefici familiar d’Arenys de Mar al seu nebot, Tomàs Ferrer i Torra.