Segons Marquès (2009): La conservació de la làpida només permet de veure que ha estat redactada per un llatinista que volia mostrar la seva habilitat en l’ús del pronom relatiu. Amb caràcters de caixa més gran que la resta de la inscripció, i en posició central es llegeixen encara el qui, el cuius i el cui, nominatiu, genitiu i datiu. La família Ferrer de canonges de Girona era d’Arenys de Mar. Antoni Ferrer, canonge, morí el 30 de març de 1609 (Catedral, òbits 1, 137v). Amadeu Ferrer, que esdevingué canonge i paborde de desembre de la seu el 1644 (+3 desembre 1674), conferí un benefici a Francesc Ferrer, clergue d’Arenys, el 1671, que el mateix any ingressa al capítol. Aquest, ben imposat en dret canònic, fou vicari general de la diòcesi de 1679 a 1699 i de 1704 a 1705, data de la seva mort. Hem escrit a posta “de la diòcesi”, perquè els successius bisbes el confirmaven en el càrrec a indicació del capítol catedralici, que aprofità una seu vacant per a confiar-li la comesa. Pel que fa a Anton Ferrer i Jalpí, accedí a un canonicat el 1701, com a coadjutor de Francesc, i esdevingué “canonge propietari” el 1705; el 1743-1746 era canonge antiquior, amb el que això comportava de drets de presentació; ja el 1720 havia conferit el benefici familiar d’Arenys de Mar al seu nebot, Tomàs Ferrer i Torra.