Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Ferran Diern

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2898
CRONOLOGIA
1771
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
261
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre rectangular amb un escut circular encartutxat a la part superior. L'escut compta amb una creu al seu interior. Sota l'escut i ocupant la resta de la làpida hi ha inscripcions en majúscula lapidària.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
D. Ferdinando Diern, iuris canonici professori, iurisconsulto Barcinonensi, sacerdoti integerrimo, concilii provincialis Gerundae anno MDCCXVII coacti consultori, quinque itidem antistitum vicario, canonico Legionensi, hujus alme ecclesiae decano aliisque nominibus claro carissimo capili(1) optimeque de se merenti avunculo D. Salvator de Puig et Diern, eques Gerundensis pro maximis ab eo beneficiis acceptis aereque paterno erga se amore hoc grati animi monumentum, hoc doloris testimonium posuit. Vixit annos LXXXVI, menses X, dies VII, obiit IIII die octobris anni Christi MDCCLXXI. Vale et salve. A don Ferran Diern, estudiós de dret canònic, jurista de Barcelona, sacerdot íntegre, consultor al concili provincial que es reuní a Girona l’any 1717, vicari posteriorment de cinc bisbes, canonge de Lleó, degà d’aquesta insigne església i notable per altres conceptes, posà aquest monument de gratitud i aquest testimoni de dolor al caríssim avantpassat i a l’oncle ple de mèrits, D. Salvador de Puig i Diern, cavaller de Girona, amb cabals del seu pare, pels grandíssims beneficis que n’havia rebut. Visqué 86 anys, 10 mesos i 7 dies, i morí el dia 4 d’octubre de l’any de Crist 1771. Adéu i estigues bo!
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Heus ací una persona destacada, tan pels béns que arribà a reunir, com pels càrrecs que ocupà, com per les seves relacions familiars. La concisió epigràfica ho transforma tot en ditirambes genèrics. Ferran Diern havia estat ordenat de prevere a Barcelona el 1708, amb dispensa d’edat. Barceloní era el bisbe de Girona aleshores, Miquel Joan de Taverner (1699-1720). Consultor del concili de 1717 (vegeu Josep M. MARQUÈS, “El Concili Tarraconense de 1717: el procediment”, dins AIEG 39 (1998), 217-233) Taverner el nomenà en aquella ocasió vicari general seu. Fou també vicari dels bisbes Josep de Taverner (1721-26), Pere de Copons (1726-1728) i Baltasar de Bastero (1728ss). N’hem de trobar cinc, de prelats dels que fou vicari, i n’hem anomenat quatre. El text de la làpida es refereix a la diòcesi de Lleó. El benedictí Josep de Llupià i Roger, nascut a Barcelona i monjo de Sant Cugat del Vallès, tingué aquella mitra de 1735 a 1752; ell s’endugué cap a terres lleoneses Diern, i el féu canonge. No hem precisat la data del trasllat de Diern de Girona a Lleó, és a dir l’any que canvià l’obediència de Bastero per la de Llupià (possiblement, el 1735). Sí, en canvi podem assegurar que tornà a Girona el 1747, havent aconseguit del rei la dignitat de degà del capítol catedralici. Diern tenia establerts a Girona uns parents botiguers, Joan, almenys des de 1707, i després Salvador Diern, amb negoci pròsper. D’altra banda, féu un negoci acceptat per la moral de la seva època; opositar en concurs restringit (que el bisbe convocava, però només hi admetia un candidat) al càrrec de rector de Fornells de la Selva i vendre després la rectoria; en va treure 5.040 lliures l’any 1728. Era un capital els interessos del qual se’n podia viure sobradament. En fundà un benefici eclesiàstic. La seva família emparentà per via de matrimoni amb els Puig, i aquests, amb els Carles (ADG, Arxiu de casa Carles, llibre 54, quadre genealògic inicial). Maria Diern i Mir, de la família botiguera i gairebé segura germana del canonge Ferran, casà amb Francesc Puig i Roca, hereu dels patrimonis Puig, Tor-Begur, Portas i altres de Torroella de Montgrí. Tingueren dos fills; Salvador i Marianna Puig i Diern. Salvador obtingué un títol de noblesa, i edificà la casa de Girona, però romangué sense descendència. Marianna anà a cercar un hereu també a Torroella de Montgrí, Martí de Carles i de Quintana. El fill dels dos, Antoni Francesc de Carles i de Puig, abandonà la tradició del matrimoni empordanès, i prengué com a esposa Maria del Pilar O’Doyle i Molina, de nissaga militar. Nasqué d’aquest matrimoni el 1804 Narcís M. de Carles O’Doyle, Puig i Molina, de notable significació a la Girona del segle XIX. Fill seu fou Joaquim de Carles i de Mendoza, pare del darrer Carles. La família s’extingí a la mort de Joaquim de Carles i de Ferrer (ja en el segle XX), que féu hereu el seminari diocesà, al qual el bisbat se substituí a sí mateix.