Segons Marquès (2009): Felip Campa i d’Oriola prengué possessió de la càtedra dita “Instituta de Cánones”, el 1734 (Manuel RUBIÓ I BORRÀS, Historia de la Universidad de Cervera, Barcelona 1915, p. 405). L’any següent rebia una canongia d’ofici de Girona (Ibid., p 415), que, per tant, no serví personalment. Ensenyà a Cervera, cinc anys. Fou disputada l’oposició? Hom troba el procés a G-154, f 299-311. Opositaren Antoni Planassogas, de 36 anys, doctor en teologia per la universitat de Tolosa i batxiller en cànons, natural de Sant Feliu Sasserra, Joan Ferrussola, cabiscol segon de la seu, natural d’Olot, doctor en teologia per la universitat de Cervera, i el referit Campa, natural de Camprodon, que aleshores comptava 33 anys, doctor i catedràtic de dret canònic per Cervera. Els exercicis foren els habituals. Sobre 29 votants, Ferrussola tingué 8 vots, Planassogas 10 i Campa, 11. No havent arribat a la meitat dels vots o majoria absoluta, es procedí a un segon escrutini, en el qual Campa n’obtingué 18 i Planassogas 11. Els marmessors del canonge Campa van fundar el benefici de la Mare de Déu del Roure a la parroquial de Camprodon, dotat amb 2.180 lliures; era, per tant un benefici modest, que superava de molt poc la còngrua sinodal. En realitat, la família ja tenia per als seus membres clergues un altre benefici de patronat, el de Sant Tomàs de Molló.
