Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Família de Carles

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2961
CRONOLOGIA
1929
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre amb un marc amb epigrafia. Consta d'una inscripció amb informació sobre el difunt en tota la superfície.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
DOM. Nobili familiae de Carles Gerunden. bene merenti capitulum cathedr. huius ecclesiae, annuente Apostolica Sede, sepulcrum hoc perpetuum fieri concessit anno Domini MCMXXIX. A l’entorn: In novissimo die de terra surrecturus sum et rursum circumdabor pelle, et in carne mea videbo Deum meum. DOM. El capítol catedralici d’aquesta església, amb permís de la Santa Seu, concedí a la noble i benemèrita família de Carles, de Girona de fer aquest sepulcre perpetu. “El darrer dia he de ressuscitar de terra, i de nou em revestiré de pell, i amb la meva carn veuré el meu Déu (Job, 19, 26). En aquest làpida hi ha els escuts dels quatre llinatges de Dona Maria dels Dolors de Carles i de Ferrer, Mendoza i Manresa, casada amb Roberto Robert y Suris (1851-1929), comte de Serra i Sant Iscle, posteriorment denominat marqués de Serralavega, i comte de Torroella de Montgrí, marqués pontifici de Robert. (80) Als quatre cantons de la làpida, inclosos entre el versicle de Job, hi ha les armes de Maria dels Dolors de Carles i de Ferrer, Mendoza i Manresa, però de manera individualitzada. Tot contrastant amb l’escut que il·lustra el Real Despacho de Armas i els blasonaments detallats de cada quarter, hi podem apreciar algunes diferencies que ens sembla oportú de comentar.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Els quatre escuts són quadrilongs francès timbrats d’un casc amb plomall. El del llinatge Carles. Semitruncat i partit: 1r de gules, una torre d’argent; 2n d’atzur, 3 peixos nedant d’argent un sobre l’altre; 3r de sinople, una vila o poble d’argent. El llinatge Ferrer. Una banda d’atzur, a sinistra, de gules un pou sinistrat d’un cavaller armat d’argent caminant sobre una terrassa de sinople, i a destra, d’argent, 3 estrelles de 6 puntes de gules. El llinatge Mendoza. Quarterat en sautor 1r i 4t de sinople, una banda de gules rivetada d’or 2n i 3r d’or, amb el lema AVE MARIA al 2n i GRATIA PLENA al 3r, en lletres d’atzur. Llinatge Manresa. Partit 1r de gules, un mont floronat d’or, bordura de peces d’or, 2n de gules, una mà d’argent acompanyada al cantó destre del cap d’una estrella de 8 puntes d’atzur i sostinguda (la mà) sobre un peu ondat d’argent i d’atzur.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
4
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Jaume Marquès Casanovas en un article citat al núm. 308 narrà la restauració de la capella de Sant Josep durant els anys 1892-1895 amb el mecenatge dels esposos Felip-Sayol, després sepultats al claustre. Hem informat al núm. 252 sobre la genealogia dels Carles. A petició d’Eduard de Carles i de Ferrer, darrer representant de la nissaga, que oferí a la catedral les joies de la família en nom propi i dels seus germans Joaquim i Emili, morts tots sense descendència, el capítol de la seu concedí a la referida família aquesta tomba el 1929.