Segons Marquès (2009): Havia estat víctima, des de 1756 d’una depressió (“estado hipocondríaco”) que, segons certificat dels metges Coquet i Ros de Girona, estès dos anys més tard, fins li impedia celebrar missa. Poc més tard es féu concedir llicència de portar perruca, al·legant fred al cap; era, amb tot, una dispensa que es podia demanar per prestigi.. Havent constatat que la làpida esmentava un títol honorífic concedit per Benet XIV, hem acudit a una qualsevol de les moltes edicions del conegut LUNADORO, Relatione della corte di Roma, per assegurar-nos que entre els “oficis vendibles” (officii venali) de la Santa Seu hi havia els Cavalieri di S. Pietro, di S. Paolo, del Giglio, Pii i Lauretani. Aquests, d’ínfima categoria, es compraven per 500 ducats, mentre que els primers en costaven 1.500. El nostre canonge s’ennoblí, per tant, de la manera més econòmica possible.
