Segons Marquès (2009): Ja el 1626 Dídac Palau permutava un benefici de Girona. No obstant, la seva carrera de canonge es des plegà a Vic (1633) i Elna (1649), sense deixar d’atendre per procurador els seus interessos gironins. No ens consta quan obtingué l’ardiaconat d’Em pordà, però podia ser durant una seva estada a Roma, el mateix 1649. Allí gestionava que la Dataria concedís a Francesc Prats, clergue de Girona, la coadjutoria del canonicat que posseïa a Barcelona Alfons Dídac Palau, fami liar seu (G-128, f 159). Morí el 25 de setembre de 1651.