Creiem que aquests, igualment, han de ser els esmalts que li corresponen, perquè es tracte d’una variació del mateix escut del mateix Dalmau de Pontós, fundador d’un benefici a l’altar de Santa Anna. També podem comprovar que, al voltant de l’Agnus Dei, s’hi han posat 5 ponts com a arma parlant del llinatge, una demostració que el promotor es va fer càrrec de la construcció de tota la capella.
Segons Marquès (2009): Dalmau de Pontós és una persona de biografia complicada. El 1307 actuava com a canonge i paborde de juny de la seu, si bé exercia la pabordia per mitjà d’un procurador, un clergue. Després fou ambaixador de Jaume II a la cúria d’Avinyó. Quan féu testament, el 1321, es presentà com a doctor en lleis i noble; tenia esposa, Sibil·la, i dos fills, Pericó i Berenguer; fundà aleshores un benefici a la capella de Santa Anna que havia fet construir, amb 300 sous de renda (D-2, f 157-158). L’inventari dels seus béns ha estat publicat a Analecta Sacra Tarraconensia XXII (1949), 181-183. La data exacta de la seva mort és reiterada a la tomba de Pere de Mont, de 1341, el qual instituí un aniversari per sí mateix i pel seu oncle, el nostre Dalmau de Pontós, cosa sorprenent, perquè si aquest havia dotat un benefici tenia prou sufragis assegurats. Només s’explica si Pere de Mont tenia per a aquest Dalmau algun motiu molt especial d’agraïment, per exemple, que ell fos el Pericó de 1321. Que instituís un aniversari a Lladó s’explica tenint en compte que el prior d’aquesta canònica, de 1315 a 1316 fou un cert Berenguer de Pontós.
Dibuix heràldic realitzat per Pere Francesc Puigderajols i Jarque.