Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Dalmau de Pontós

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2664
CRONOLOGIA
1321
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre baixmedieval amb epigrafia. Flanquegen la inscripció dos escuts heràldics emmarcats en cercles epigràfics.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
Clauditur hoc tumulo vita moreque probatus / condam Dalmatius de Pontonibus nominatus, / legum professor et miles ad omnia gratus / qui super altare sancte stabilivit hic Anne / presbiterum sic anniqueversarium Letone / transiit ad celi rectorem mente fideli / anno milleno tercenteno quoque vigeno / primo, ter senis octobris nempe calendis / sit sibi propitia dulcis pia virgo Maria / nam tibi matrique viguit devotus utrique / salvator Christe cui vivens servivit iste / ex pietate tui commiserere sui. Amen. És reclós en aquest sepulcre el que es digué Dalmau de Pontós, aprovat en vida i mèrits, jurista i militar per tot amable, que fundà un benefici a l’altar de Santa Anna i un aniversari a Lladó; passà amb ànima fidel cap al qui regeix el cel l’any mil tres-cents vint-i-u, el 18 (3 x 6) de les calendes d’octubre (=14 de setembre). Li sigui propícia la dolça i pia verge Maria, ja que fou devot d’ ella i de la seva mare (=Anna); Crist salvador, al qual aquest va servir en vida, compadeix-te d’ell per la teva pietat. Amén.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Dins d’un lobulat. Escut triangular curvilini. D’atzur, 3 ponts abscissos gòtics de 2 arcs d’argent sostinguts per una cinta d’argent.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
2
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
Epigrafia i escut esquerre parcialment perduts.
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Creiem que aquests, igualment, han de ser els esmalts que li corresponen, perquè es tracte d’una variació del mateix escut del mateix Dalmau de Pontós, fundador d’un benefici a l’altar de Santa Anna. També podem comprovar que, al voltant de l’Agnus Dei, s’hi han posat 5 ponts com a arma parlant del llinatge, una demostració que el promotor es va fer càrrec de la construcció de tota la capella. Segons Marquès (2009): Dalmau de Pontós és una persona de biografia complicada. El 1307 actuava com a canonge i paborde de juny de la seu, si bé exercia la pabordia per mitjà d’un procurador, un clergue. Després fou ambaixador de Jaume II a la cúria d’Avinyó. Quan féu testament, el 1321, es presentà com a doctor en lleis i noble; tenia esposa, Sibil·la, i dos fills, Pericó i Berenguer; fundà aleshores un benefici a la capella de Santa Anna que havia fet construir, amb 300 sous de renda (D-2, f 157-158). L’inventari dels seus béns ha estat publicat a Analecta Sacra Tarraconensia XXII (1949), 181-183. La data exacta de la seva mort és reiterada a la tomba de Pere de Mont, de 1341, el qual instituí un aniversari per sí mateix i pel seu oncle, el nostre Dalmau de Pontós, cosa sorprenent, perquè si aquest havia dotat un benefici tenia prou sufragis assegurats. Només s’explica si Pere de Mont tenia per a aquest Dalmau algun motiu molt especial d’agraïment, per exemple, que ell fos el Pericó de 1321. Que instituís un aniversari a Lladó s’explica tenint en compte que el prior d’aquesta canònica, de 1315 a 1316 fou un cert Berenguer de Pontós. Dibuix heràldic realitzat per Pere Francesc Puigderajols i Jarque.