Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Cristòfol Pagès

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2869
CRONOLOGIA
1733
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
251
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre rectangular amb un escut heràldic quadrilong amb casc i plomall, amb llambrequins emmarcant-lo. Flanquejant l'escut per la part superior i inferior trobem inscripcions en majúscula lapidària.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
Hic ut pulvis ille quondam Christophorus Pages de Ultramort et huius ecclesie canonicus et illius mancipia plura capibrevians, institutor unius cause pie tegitur, obiit 27 octobris 1726 Et etiam alter Christophorus Pages, canonicus, huius ex fratre nepos, obiit die 18 aprilis 1733. Ací és recobert com a pols qui fou Cristòfol Pagès d’Ultramort, canonge d’aquesta església i que capbrevà molts dels seus servidors, instituí una causa pia, morí el 27 de desembre de 1726. I també un altre Cristòfol Pagès canonge, nebot de l’anterior per part de pare; morí el dia 18 d’abril de 1733.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Escut quadrilong. De sinople, una mà de...vestida d’or empunyant un 3 espigues de blat d’or. Timbrat d’un casc, amb plomall i llambrequins.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Jaume MARQUÈS CASANOVAS, “El culto a Nuestra Señora de los Dolores en la catedral de Gerona”, dins AIEG 7 (1953), 277-293, edita la làpida present a la pàgina 292. Cristòfol Pagès era clergue des de 1671. Tenia aleshores un parent canonge, Josep Pagès, que degué influir en el seu accés al capítol catedralici, el 1676. Fou vicari general del bisbe Taverner, de 1705 a 1720. De protegit passà a protector dels seus familiars: el 1713 conferí una canongia al nebot Cristòfol Pagès, el qual havia estat professor de teologia a la universitat de Girona almenys durant els anys 1701-1715. Segons Pontich, Cristòfol Pagès menor, canonge de 1726 a 1733, “se aplicà molt al confessionari y púlpit, ab la molta literatura [que] pocehia”. Sobre l’altar dels Dolors de la seu, sufragat pel segon Cristòfol Pagès, hi ha informació a l’article referit de Jaume Marquès i a Aurora PÉREZ SANTAMARIA, Escultura barroca a Catalunya, Barcelona, 1988, 275-278.