Segons Marquès (2009): Jaume MARQUÈS CASANOVAS, “El culto a Nuestra Señora de los Dolores en la catedral de Gerona”, dins AIEG 7 (1953), 277-293, edita la làpida present a la pàgina 292. Cristòfol Pagès era clergue des de 1671. Tenia aleshores un parent canonge, Josep Pagès, que degué influir en el seu accés al capítol catedralici, el 1676. Fou vicari general del bisbe Taverner, de 1705 a 1720. De protegit passà a protector dels seus familiars: el 1713 conferí una canongia al nebot Cristòfol Pagès, el qual havia estat professor de teologia a la universitat de Girona almenys durant els anys 1701-1715. Segons Pontich, Cristòfol Pagès menor, canonge de 1726 a 1733, “se aplicà molt al confessionari y púlpit, ab la molta literatura [que] pocehia”. Sobre l’altar dels Dolors de la seu, sufragat pel segon Cristòfol Pagès, hi ha informació a l’article referit de Jaume Marquès i a Aurora PÉREZ SANTAMARIA, Escultura barroca a Catalunya, Barcelona, 1988, 275-278.