Post decies septem centum bis denique mille et post tres annos, iulii nonas bonus ille Bernardus de Quexanis prohibens sua tempora vanis sedis secundus praecentor crimine mundus transiit ad regem coeli servans bene legem iste corum rexit clare modulamina vexit cum superis vivit qui perpetuo stabilivit ut sapiens obitum precibus missisque munitum in monasterio Sancti de Monte vocato Laurenci proprioque loco sedis sibi grato tu qui me cernis pro me da vota supernis ut per vota pia valeat michi virgo Maria.
Després de set vegades deu, dues vegades cent, i mil, i passats tres anys, el 7 de juliol, aquell bon Bernat de Queixàs, cabiscol segon de la seu, deixant les vanitats i els pecats del món passà cap al rei del cel, havent observat bé la llei; ell regí el cor i conduí amb destresa les cantúries. Viu amb els benaurats aquell que instituí com a persona assenyada un aniversari proveït d’oracions i misses al monestir anomenat de Sant Llorenç del Mont i s’escollí un lloc que li plaïa per sepultura a la seu. Tu que em veus, enlaira oracions cap als benaurats, a fi que per les pies pregàries em valgui la verge Maria.