Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Bernat de Queixàs

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2650
CRONOLOGIA
1273
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sarcòfag amb forma de prisma rectangular. Inscripcions amb epigrafia medieval en la part frontal.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
Post decies septem centum bis denique mille et post tres annos, iulii nonas bonus ille Bernardus de Quexanis prohibens sua tempora vanis sedis secundus praecentor crimine mundus transiit ad regem coeli servans bene legem iste corum rexit clare modulamina vexit cum superis vivit qui perpetuo stabilivit ut sapiens obitum precibus missisque munitum in monasterio Sancti de Monte vocato Laurenci proprioque loco sedis sibi grato tu qui me cernis pro me da vota supernis ut per vota pia valeat michi virgo Maria. Després de set vegades deu, dues vegades cent, i mil, i passats tres anys, el 7 de juliol, aquell bon Bernat de Queixàs, cabiscol segon de la seu, deixant les vanitats i els pecats del món passà cap al rei del cel, havent observat bé la llei; ell regí el cor i conduí amb destresa les cantúries. Viu amb els benaurats aquell que instituí com a persona assenyada un aniversari proveït d’oracions i misses al monestir anomenat de Sant Llorenç del Mont i s’escollí un lloc que li plaïa per sepultura a la seu. Tu que em veus, enlaira oracions cap als benaurats, a fi que per les pies pregàries em valgui la verge Maria.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Bernat de Queixàs actuà com a testimoni, el 1228 (CC, 430). Es titula “magister” el 1256 (CC, 469). Consta com a canonge el 1264 (CC, 486); Pontich el fa iniciar la canongia el 1234, potser per error, i diu que és sepultat “a la galilea”.