Observem que aquest mont floronat dels Mont-rodon no és igual a la forma més habitual. Tal com veurem en els altres escuts dels bisbes Mont-rodon, parents d’aquest Bernat, la forma que té la part superior és única i específica d’aquest llinatge, atès que no trobem ni hem trobat cap més llinatge amb aquesta forma tant peculiar. Com ja hem deixat ben clar en els nostres treballs, sempre procurem de fer la reproducció el més exacta possible, tot respectant l’original.
Segons Marquès (2009): Bernat de Mont-rodon, fill de Bernat i de Sibil·la de Tagamanent, nebot del bisbe Arnau (1335-1348) i germà del futur bisbe Bertran (1374-1384), fou canonge de Girona des de 1347, i vicari general del seu oncle. Tingué, per tant, una trajectòria breu, que acabà amb la pesta de 1348. El seu germà bisbe contractà per fer-li la tomba Guillem Borrassà, que el 1380 cobrà 20 florins per la feina feta (D.166, f 136). Vegeu, per a la genealogia Antoni PLADEVALL, “Arnau i Bertran de Mont-rodon, dos grans bisbes gironins del segle XIV”, dins AIEG 34 (1994) 395-425. Pontich afirma que el 1354 era ardiaca de Besalú, sembla que per confusió.
Dibuix heràldic realitzat per Pere Francesc Puigderajols i Jarque.
