Segons Marquès (2009): Joan BUSQUETS, La Catalunya del barroc, I. 557-560, permet de compren dre les generalitats del text. Bernat de Cardona i de Raset tingué una llarga carrera eclesiàstica. Ardiaca major des de 1617, governà la diòcesi durant les diverses seus vacants que es produïren fins a la seva promoció, la primera de les quals fou el 1621. L’actuació de Cardona en la guerra de Catalunya, en la que passà com a diputat del General el 1641, des de la fidelitat a França cap a la part de Felip IV li valgué la mitra. Durant dos anys (1651-1653), és a dir, mentre el bisbe Parcero no prenia possessió de Tortosa, Cardona declinà de donar el sí al rei. Després d’acceptar, es féu consagrar a Barcelona i no pren gué possessió fins a 1657, de manera que no arribà a governar dos anys. Jero ni de Vallgornera, mecenes de la tomba, assistí a l’enterrament, assenyala Bus quets, i seria interessant de saber per quin motiu tardà quinze anys a posar la. Vegeu còpia de la fundació feta a la seu a G-147, f 5-8. La dotació fou de 8.000 lliures, que en redituaven anualment 325; es podien proporcionar mol tes atxes amb semblant renda