Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Bernat de Cardona

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2830
CRONOLOGIA
1673
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre rectangular dividit en dues parts. A la part inferior hi ha una inscripció en majúscula lapidària amb informació del difunt. A la part superior hi ha, en baix relleu, l'escut heràldic dels Cardona, un escut quadrilong encartutxat.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
DOM. Mausoleum ill.mi et rev.mi D. D. Bernardi a Cardona, ambiguum sane an sanctitate an nobilitate maioris, qui ab archidiaconatu maiori ac canonicatu in hac ecclesia obtentis ad episcopatum illum humiliter licet recusans, ab illustri tamen capitulo instanter apud dominum regem pro clamatus obedienter fuit promotus. Obiit facta institutione facum cum Ssmo. Sacramento per viaticum concurrentium et aliis plurimis, die 13 decembris anno 1658. Erexit suis sumptibus nobilis D. Hieronymus a Vall gornera et Cardona eius nepos anno 1673. Transcriví el text Pontich, Repertori, III, 193v. Ed. Villanueva, Viage Literario XIV, 106. DOM. Mausoleu de l’il·lustríssim i reverendíssim senyor don Bernat de Cardona, que no es sap si fou més gran en la noblesa o bé en la santedat, el qual, des de l’ardiaconat major i la canongia que obtenia en aquesta església fou promogut obedientment a l’episcopat, tot i que el recusava humilment, havent estat recomanat insistentment per l’il·lustre capítol prop del rei. Morí després d’haver instituit atxes per acompanyar el Santíssim Sagrament en els viàtics i moltes altres coses, el dia 13 de desembre de 1658. L’erigí a despeses seves el noble don Jeroni de Vallgornera i Cardona, nebot seu, l’any 1673.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Escut quadrilong francès encartutxat. Quarterat en sautor: 1r i 4t d’or, 4 pals de gules; 2n de gules, 3 cars d’or; 3r d’or, sembrat de flors de lis ressaltat al cap d’un lambel de gules. Timbrat d’un coronell i d’un capel de sinople. Acompanyat de dos àngels empunyant les cordes del capel i de dos més sota l’escut.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Joan BUSQUETS, La Catalunya del barroc, I. 557-560, permet de compren dre les generalitats del text. Bernat de Cardona i de Raset tingué una llarga carrera eclesiàstica. Ardiaca major des de 1617, governà la diòcesi durant les diverses seus vacants que es produïren fins a la seva promoció, la primera de les quals fou el 1621. L’actuació de Cardona en la guerra de Catalunya, en la que passà com a diputat del General el 1641, des de la fidelitat a França cap a la part de Felip IV li valgué la mitra. Durant dos anys (1651-1653), és a dir, mentre el bisbe Parcero no prenia possessió de Tortosa, Cardona declinà de donar el sí al rei. Després d’acceptar, es féu consagrar a Barcelona i no pren gué possessió fins a 1657, de manera que no arribà a governar dos anys. Jero ni de Vallgornera, mecenes de la tomba, assistí a l’enterrament, assenyala Bus quets, i seria interessant de saber per quin motiu tardà quinze anys a posar la. Vegeu còpia de la fundació feta a la seu a G-147, f 5-8. La dotació fou de 8.000 lliures, que en redituaven anualment 325; es podien proporcionar mol tes atxes amb semblant renda