Ecce tibi bini, subsunt fratres uterini Hic qui devoti, sacro spiramine moti De sibi collatis, dono dive bonitatis Gratis ad explendam tribuere pie reverendam Presentem cellam, dictam dominique capellam (Continua a la dreta) Perpetuando quidem latriis altaris ibidem Presbiterum tute quorumque suaque salute Hic arsura quoque stabilitur lampas .a.que Semper quem norant, Christum venerantur, adorant Summe tuis natis pater, hos coniunge beatis.
Ací tens els dos germans de part de mare, els quals devots, moguts per sacra inspiració, dels béns que els havien estat concedits per do de la divina bondat bastiren la present capella, dita dels senyors canonges, per al culte i per demanar gràcies pietosament. Ací, perpetuant el record de la mare instituïren un altar i un prevere per a assegurar la salvació dels seus passats. Sempre veneren i adoren el Crist que havien conegut; Pare màxim, els teus fills ajunta’ls amb els benaurats.
Berenguer de Palau Iste Berengarius de Palacio vocitatus Moribus egregius vite meritis trabeatus Sedeque sacrista pariterque diacon in ista Contemplans festa dominique salubria gesta Qualiter in cena residens turba duodena Panem mutavit in corpus, sicque sacravit Vinum fans ore suus hinc fit sanguis honore Ipse sacramenti tanti statuit reverenti Voto laude pari sollemnia concelebrari (continua a la 2a columna) Huius formosi prae cunctis et preciosi Corporis hic Christi per quem gens salva fuisti Anniqueversaria duo constituit peragenda Digne pro venia sibi celitus attribuenda Unam maiorum, reliquam quoque presbiterorum Quinquagenorum petiit requiem superorum Anno milleno tercenteno quoque deno Quatuor addendis, (februa)riique(sic) bis octo kalendis Hunc comitem mense sanctorum Christe recense.
Aquest, anomenat Berenguer de Palau, egregi pels costums, distingit pels mèrits de la vida, essent sagristà i diaca en aquesta seu, atenent a les festes i les saludables accions del Senyor, i com trobant-se aquest al sant Sopar amb la colla dels dotze, convertí el pa en el seu cos, i així el consagrà, i amb paraules de la seva boca del vi en féu sang, Berenguer amb desig ple de reverencia establí que tan gran sagrament se celebrés amb igual solemnitat. D’aquest Cos de Crist, formós i preciós pel damunt de tots, pel qual fou salvada la gent ordenà celebrar la festa, així com dos aniversaris dignes, per a obtenir perdó del cel, un dels preveres majors, i un de cinquanta dels altres, per demanar als benaurats el seu repós, l’any mil tres-cents deu, afegint- n’hi quatre, dues vegades vuit (=setze) de les calendes de febrer (=17 gener). Oh Crist, compta’l com a comensal a la taula dels sants. (Fins aquí, text editat per VL XII, 190)
Ramon de Vilarig Nomine veridico Raymundus de Vilarico Hic appellatus qui sacro presbiteratus Ordine provectus fore nomine quoque vectus Ex benefactorum (corr.: benedictionum) causa cogente suorum Sed sibi christicola tulit hoc devotio sola Commemorans munde stans archilevita Gerunde Transque figamen et clarificum speculamen Ipse redemptoris nostri nive candidioris Ejusdem cultum celebri modulamine fultum Ecclesie more prius hic solito potiore Indidit augeri si disposuitque repleri. (continua a la 4a columna) Anniqueversarium ternum duplex hi agendum Unum misterium commune reget set habendum Alterum missantes per quinquaginta precantes. Almi Felicis ternum, tu grex bone dicis Hic venerans numen cum clara Virgine lumen Dat binum vere festis hi rite nitere Ipsius eximie missis sancteque Marie Qua habeat ipse duce divina plaudere luce. Amen.
Per nom autèntic, aquest s’anomenava Ramon de Vilarig, el qual ascendí a l’orde des presbiterat i fou promogut per causa dels seus benefactors. Però si només la devoció cristiana ja l’hauria conduït a això (l’augment del culte), pensant amb puresa i trobant-se ardiaca de Girona, després de concentrars’hi i d’una recerca clarificadora, decidí augmentar el culte del nostre redemptor, més blanc que la neu, ja celebrat, d’acord amb el costum de l’Església, que ja havia esdevingut més solemne que el de temps anteriors. Establí tres aniversaris, a celebrar de dues maneres, una missa comú i una altra de cinquanta preveres. Solemnitzà la festa de Sant Feliu de, en el ramat del qual es comptava, i venerà la divinitat amb la clara llum de la Verge. Donà esplendor a les dues festes de l’exímia Santa Maria amb les corresponents misses. Ella li sigui guía per poder gaudir de la llum divina. Amen.
Anno milleno tercenteno quatuor deno sexto iungendo tumulum fecit reverendo tempus mente pari sibi nempe suisque parari Moribus et vita, venerabilis archilevita Gerunde dicto Raymundus de Villarico Scilicet hunc binos iugo iuvene uterinos Fratre suo natos Gaufrido de Vilarico Gaufridum publico Berengarium vocitatos Ede sua pridem defunctos extumulatos Hic fore translatos voluit archidiaconus idem Post obitum tandem predisponens in eadem Fossam se poni vir consocius rationi.
L’any mil tres-cents, quatre vegades deu, afegint-n’hi sis (1346), féu preparar una sepultura per a sí i els seus, l’ardiaca venerable per costums i vida, de nom Ramon de Vilarig, féu dur ací, després de treure’ls de la seva sepultura els dos germans de part de mare, fills de Gaufred de Vilarig, dits Gaufred i Berenguer. El mateix ardiaca volgué que fossin traslladats ací, i disposà que després del propi òbit, també ell fos dipositat a la mateixa fossa.
Carneque velata tumba superedificata Cum venerando prorsus amando fratre sacrista Sene Berengario de Palacio simul ista hic sua sublata sint ossa quidem sociata Disponens demum regnum sitiendo supremum Qui Berengarius de Palacio pariterque Quique de Vilarico canonicus uterque insuper A(rnaldus). frater dicti G(aufredi) clericus hic de collegio sedis et si qui forsan abinde sanguine dictorum sint archi(diaconi) sive sacriste patribus amborum descendentes locus iste dum tamen electus fuerit per eos ad humandum.
Després d’enterrar els cossos i construir al damunt un monument amb el venerable i apreciat germà sagristà, Berenguer de Palau disposà que igualment els seus ossos compartissin aquest lloc. El mateix Berenguer de Palau volgué que els dos canonges de la nissaga de Vilarig, i també Arnau, clergue, germà del referit Gaufred, membre del capítol de la seu, i si en el futur hi ha altres ardiaques o sagristans de la mateixa sang i descendència, puguin enterrar-s’hi, mentre hagin elegit aquest lloc.
Hic iaceant Christus sit eis pius ad miserandum, addidit attendens primo finale rependens quorum quamvis nexus non sit jure paternus. Set bene maderi junctus satis ordine sexus Hic Dalmacius e Podialibus annumeratus Presbiteris de capitulo suus associatus Cum sit et antiquus et verus semper amicus Tamquam stans in idem decet ut requiescat ibidem. Culmine prolata celesti virgo beata cuius sit cuncti suplices fulcimine functi funde preces nato o cuilibet hic tumulato parcendo vicia concedat premia dia.
Jaguin ací, i el Crist els sigui compassivament misericordiós, afegí, fent memòria dels primers que hi eren dipositats, que encara que el seu parentiu no fos de part de pare, eren prou units per l’ordre del sexe (=de la mare). S’hi inclou Dalmau de Pujals, un dels preveres de capítol, que fou amic durador i sincer; s’escau que aquell que va viure unit a ells, reposi al mateix lloc. De la benaurada Verge, enlairada al suprem lloc del cel tots els que l’invoquen gaudeixin de la protecció; pregueu el vostre Fill per tots els ací enterrats, que, perdonant les faltes els concedeixi els divins premis.