Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre de Bartomeu Pol

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2840
CRONOLOGIA
1696
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
256
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre rectangular amb un marc en relleu baix. A la part superior i inferior torbem lletres en majúscula lapidària. La part central és llisa. Presenta una esquerda des de la part superior fins la meitat.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
DOM. Hoc teguntur lapide ossa illustris Bartholomaei Pol, sacrae theo logiae doctoris, huius almae sedis diu canonici qui vanis divitiis refertus quas cum aeternis commutavit istas(...) ecclesie (...)s pauperum (...)ns largi(ri ...) rogavit (... octo)genarius (...)Deo redo (...)ndo die 14 novembris 1696 Són coberts per aquesta làpida els ossos de l’il·lustre Bartomeu Pol, doc tor en teologia i llarg temps canonge d’aquesta insigne seu, que carregat de vanes riqueses que permutà amb les eternes (...)donar als pobres (...) el dia 14 de novembre de 1696.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Nascut a la pairalia Pol de Montfullà, Bartomeu estigué com predestinat pel nom a l’ermita de l’altra banda del Ter, de Sant Bartomeu de Segalars, que hom pot divisar des de la seva casa natal. En fou beneficiat en diverses tongades, a partir de 1636. S’inicià a la carrera parroquial, i fou domer de Cassà de la Selva de 1644 a 1657. Passà a Girona aquest darrer any, i obtingué una canongia de la seu el 1661. El 1662 viatjà a Roma, on adquirí diverses relíquies per a la seva devoció personal. Protegí un nebot capellà, Llorenç, i, en ús del dret de torn del capítol (canonge turnari), afavorí el 1676 el canonge Josep Çanou. Resta a investigar l’elogi que hom fa d’haver cedit riqueses als pobres. La seva marmessoria pujà a una quantitat insòlita; 9.075 lliures (Definicions 169-99, f 350). D’elles en dedicà 4.000 al seu nebot, Dalmau de Pol, donzell de Montfullà, al qual llegà els masos Trullàs i Jordà de Canet d’Adri. No deta llarem els sufragis encomanats, que són els usuals. En canvi, podem assen yalar dues despeses interessants per a la història de les sepultures. La llosa que contemplem, esculpida i posada a peu d’obra, costà 35 lliures, que cobrà el seu autor, Pere Guerau, mestre de cases. I, el treball de “dibuixar les armes i el lletrero de la llosa”, obra del daurador Josep Germà, de Girona, valgué 1 lliura 16 sous. Pagades les despeses de funerals i les deixes, el canonge Pol havia disposat que dues terceres parts del romanent es dediquessin a l’ajut dels pobres de l’hospital de Girona. Els administradors d’aquesta institució, per tant, ingressaren 2.254 lliures, més dos terços del romanent de l’herència (545 ll), després de satisfets els llegats, és a dir, 362 lliures més. Un llegat pels pobres de 2.600 lliures bé mereixia ser reflectit en una làpida.