Segons Marquès (2009): Nascut a la pairalia Pol de Montfullà, Bartomeu estigué com predestinat pel nom a l’ermita de l’altra banda del Ter, de Sant Bartomeu de Segalars, que hom pot divisar des de la seva casa natal. En fou beneficiat en diverses tongades, a partir de 1636. S’inicià a la carrera parroquial, i fou domer de Cassà de la Selva de 1644 a 1657. Passà a Girona aquest darrer any, i obtingué una canongia de la seu el 1661. El 1662 viatjà a Roma, on adquirí diverses relíquies per a la seva devoció personal. Protegí un nebot capellà, Llorenç, i, en ús del dret de torn del capítol (canonge turnari), afavorí el 1676 el canonge Josep Çanou. Resta a investigar l’elogi que hom fa d’haver cedit riqueses als pobres.
La seva marmessoria pujà a una quantitat insòlita; 9.075 lliures (Definicions 169-99, f 350). D’elles en dedicà 4.000 al seu nebot, Dalmau de Pol, donzell de Montfullà, al qual llegà els masos Trullàs i Jordà de Canet d’Adri. No deta llarem els sufragis encomanats, que són els usuals. En canvi, podem assen yalar dues despeses interessants per a la història de les sepultures. La llosa que contemplem, esculpida i posada a peu d’obra, costà 35 lliures, que cobrà el seu autor, Pere Guerau, mestre de cases. I, el treball de “dibuixar les armes i el lletrero de la llosa”, obra del daurador Josep Germà, de Girona, valgué 1 lliura 16 sous. Pagades les despeses de funerals i les deixes, el canonge Pol havia disposat que dues terceres parts del romanent es dediquessin a l’ajut dels pobres de l’hospital de Girona. Els administradors d’aquesta institució, per tant, ingressaren 2.254 lliures, més dos terços del romanent de l’herència (545 ll), després de satisfets els llegats, és a dir, 362 lliures més. Un llegat pels pobres de 2.600 lliures bé mereixia ser reflectit en una làpida.