Segons Marquès (2009): Clergue de Taialà, 1676, rector de Sant Iscle d’Em pordà, 1686, canonge penitencier per concurs-oposició, 1686, examinador sinodal, 1692, vicari general 1705. “Lo canonge penitencier Dr. Baldiri Prats, morí a 2 febrer de 1706, fol 12. Sepultat davant St. Rafael, baix llosa que no té epitafi” (Pontich). Avui no hi ha davant de la capella cap llosa amb aquetes característiques: segurament la sepultura de Prats desaparegué o s’alterà amb la instal·lació de les que posteriorment se situaren en el mateix indret, és a dir, el núm. 210 o més probablement el núm. 271.