Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre d’Arnau de Roca

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2712
CRONOLOGIA
1443
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
37
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia
MATERIALS UTILITZATS
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre baixmedieval amb epigrafia uncial.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
(...) ex stabilitis (...)ua de Romanano (...) semel MC quaterque terno (qu)arta vigena septembris luce notata annua versatur pro missis presbiterorum pensio legitur sexaginta solidorum epta cum psalmis missas herenat alumpnis in celi sede requiescat presbiter ipse. Amen (...) dels beneficiats (...) de Romanyà (...) una vegada M, quatre vegades C i tres, el dia 24 de setembre, es lliura una pensió anual de 60 sous per a misses de preveres, i llega als alumnes misses amb set (epta) salms; reposi a la seu del cel aquest prevere. Amén.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): L’enigma de l’any admet altres solucions (per exemple, 1100 i quatre vegades 3, és a dir, 1112, o fins 1100 i quatre vegades 30, és a dir, 1220), però un esment de Romanyà només s’escauria a Arnau de Roca, canonge des de 1399, que seguí estudis universitaris el 1401-1402, més tard ardiaca d’Empúries, mort el 1443, que fundà un benefici a Romanyà d’Empordà. La dificultat és que segons el martirologi hauria mort el dia 14 de març, mentre que aquest difunt finà el 24 de setembre, i d’altra banda, el tipus de text, més o menys versificat, ens condueix cap a la primera meitat del segle XIV; un numeral en grec (monos) es troba a la inscripció de Simó de Sexà de 1331, ací és “epta”. Els difunts commemorats el 24 de setembre a la catedral són un Ramon cabiscol, sense precisar, i Berenguer Arnau, abat de sant Feliu de Girona. L’únic Berenguer abat de sant Feliu de Girona que no té cognom i podria haver estat Berenguer Arnau, és documentat el 1056. Al segle XII hi hagué com a abats de sant Feliu Berenguer de Cartellà (1121-1146) i Berenguer de Vilademuls (1163-1174), que no s’adiuen a la informació de què disposem.