Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepulcre d’Arnau de Mont-Rodon

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2690
CRONOLOGIA
1348
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu, escultura
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
El sepulcre està format per una estructura arquitectònica a mode de finestral gòtic amb doble arc apuntat trilobulat. Cadascun d'ells està rematat amb un pinacle triangular i els arcs estan separats per una columna. El sepulcre està en un nínxol i conté l’estàtua jacent del bisbe a la tapa. La part frontal conté una divisió feta a partir d'arcs conopials plens de figuretes en baix relleu representant una escena. Sobre el cap del bisbe hi ha esculpida la part superior d'un púlpit amb decoració prototípica gòtica. En els vèrtexs superiors dels pinacles triangulars hi ha una escultura de mides reduïdes.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
3
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
Relleu de la part inferior parcialment perdut.
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
A l’arxiu de la catedralici consta que ha 9 d’abril de 1332 Arnau de Mont-rodon fundà un benefici en aquesta capella, raó per la qual hem de creure que en aquesta data ja era construïda, de ben segur pel mateix Arnau de Mont-rodon, el qual era el factotum del Capítol i, a més, intervingué activament per tal de buscar fondos per a la construcció de l’absis. (13) Sens dubte, la raó per la qual figura l’escut del seu llinatge a l’arc de la capella. També al seu sepulcre que va ser fet construir pel seu nebot, el també bisbe Bertran de Mont-Rodon, l’any 1380, atribuït a l’escultor Joan Avesta. (14) 12 MARQUÈS i PLANAGUMÀ, Josep Ma., Inscripcions i sepultures a la Catedral de Girona, Col·lecció Francesc Eiximenis, 10, Diputació de Girona, Girona, 2009, p. 102. Els sepulcres del bisbe Arnau de Mont-rodon i Bertran de Mont-rodon són en aquesta capella. Sembla que al moment d’inventariar ambdós, hi hagué una confusió, atès que el sepulcre que hi ha al mur de la dreta de la capella –mirant des de l’exterior- és el d’Arnau de Mont-rodon, mort l’any 1348, raó per la qual li correspon el número 53 de l’inventari. 13 Pel que respecte a la ubicació dels sepulcres CALZADA OLIVERAS, José, Las llaves de bóveda de la Catedral de Gerona, editorial, Escudo de Oro, Barcelona, 1975, p.38 diu: En esta capilla hay dos sepulturas: la de Arnau de Montrodó, a la izquierda del espectador, y a la derecha la de su sobrino Bertrán de Montrodó. Arnau murió en 1348, y su sobrino Bertrán en 1384. 14 Per saber tota la informació d’aquest llinatge vegi’s PLADEVALL i FONT, Antoni, MONT-RODON. Passat i present d’un gran llinatge i d’un casal osonenc, Editorial Diac, Vic, 2001, pels sepulcres del bisbes, p. 117 i 127,128 i 129. 15 Observem com aquí, la part superior del mont floronat pren la forma diferent que podem veure en tots els escuts que coneixem dels Mont-rodon. A l’ensems, observem la forma que té la part superior del mont floronat que hi ha a l’escut sobre l’arc de la capella, en què els pètals han estat dirigits vers el cap. Es tractaria, potser, de la primera representació aquestes armes, vers l’any 1332. I certament, cada artista feia una interpretació, segons la seva percepció, del mont floronat dels Mont-rodon, atesa la diversitat, amb petites diferències, que trobem. Segons Marquès (2009): Arnau de Mont-rodon, canonge de la seu des de 1304, bisbe de Girona de 1335 a 1348, fou sepultat a la capella de la qual havia promogut la construcció i ornamentació, i que havia proveït a Roma de relíquies d’incerta autenticitat. El seu mausoleu té una estàtua del prelat que féu obrar el seu nebot, el bisbe Bertran (núm, 60), però no inscripció. Per la biografia, es pot consultar el DHEC, II, 669. És possible que la capella conservi restes de la sepultura anterior del prelat (núm. 350). Dibuix heràldic realitzat per Pere Francesc Puigderajols i Jarque.