Segons Marquès (2009): Pontich, Repertori, III, 184, transcriví aquest text. Paborde de l’Almoina del pa de la seu des de 1293 a la seva mort, Arnau Adroher, probablement natural de Marsella, figura sempre com a clergue, i potser no s’ordenà de majors per tenir més llibertat en els negocis que duia a terme a favor de l’Almoina. Instituí el 1313 a la seu un benefici a l’altar de Santa Anastàsia, dotat amb 400 sous de cens, pel que s’assignen béns de Camós, Palol de Revardit i Gaüses (PA, perg. 7198 i D-3, f 4-5v). L’augment de 35 dies de pa als pobres consistí a donar-ne 7 després del diumenge de la Trinitat (maig-juny), 21 després de l’octava d’Epifania (gener) i 7 després de l’octava de Cinquagesma (d’aquesta festa fins a la Trinitat) (PA, perg. 1.778) Testament d’Arnau Adroher, paborde de l’Almoina, que pren per marmessors Gispert Fulcarà, sagristà segon de la seu, Bernat Barrau i Ramon de Clota, clergue; elegeix sepultura a la capella de Santa Anastàsia de la seu, en una tomba que s’ha preparat; fa deixes de devoció; fa llegats a Guillema, Dolça i Sibil·la, filles d’Arnau de Caner, de Cassà de la Selva, nebodes seves, a Berenguera i Margarida, filles de Guillem de Clota, i a Cecília, cosina seva, viuda de Guillem Adroher, de Marsella; llega al bisbe de Marsella una casa situada en aquesta ciutat; al beneficiat de Santa Anastàsia de la seu, un camp dit de Marrocs, comprat a Ramon Andreu, de Girona; dota un benefici a la capella de Santa Anastàsia i el confereix a l’esmentat Ramon de Clota; dota també aniversaris a la seu i institueix hereva l’Almoina, a la que llega 280 sous censals sobre possessions situades a Juïgues i altres llocs pròxims, i 4.654 sous que havia despès de cabals propis per a la mateixa Almoina, 29 maig 1318. PA, perg. 7.636).