Segons Marquès (2009): Antoni i el seu germà Narcís, també sacerdot, es deien de cognom Ubach. Antoni Ubach, natural de la Seu d’Urgell, fou tonsurat a Girona el 1758 i ordenat de prevere el febrer de 1763. Rector de Vilopriu per concursoposició el 1766, esdevingué sagristà d’Olot a presentació reial després d’un nou concurs, el 1776. Encara a la primera partida de bateig que signà en el successiu càrrec de rector de Salt, pel juny de 1785, escriví “Antoni Ubach Dòria, rector de Salt”. A la darrera, però, ja havia invertit l’ordre dels cognoms: “Antoni Dòria i Ubach, rector de Salt”. Fou, per tant, durant la seva estada a Salt que li pujaren els fums de la noblesa i es forjà l’origen llegendari genovès. Canonge a presentació reial el 1795. Abans, segons la seva làpida, hauria ensenyat al seminari diocesà. Tal vegada abans de 1766; no en resten documents. Certament el seu nom no consta entre els professors de l’època Lorenzana (Josep M. MARQUÈS, “Tomàs de Lorenzana...”, cit., p. 77- 78). Si l’origen de la família a Gènova és un invent, la seva docència al Seminari fou de poca entitat. En canvi, la tongada dedicada a la cura d’ànimes en tres parròquies durant trenta anys, restà reduïda en aquesta inscripció a un esment genèric.
