Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Sepuclre de Jeroni de Puigvert i Salvi Fàbrega

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2814
CRONOLOGIA
1643
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre dividit en tres lloses. La llosa central compta amb una inscripció en majúscula lapidària amb informació del difunt. Les lloses superior i inferior tenen un quadre epigràfic dins el qual es situa un escut heràldic quadrilong encartutxat. L'escut dels Puigvert és el que es situa a la part superior; el dels Fàbrega, a la inferior.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
D. Hieronimi Puigvert archidiaconi Empuritanensis canonici sedis, Salvii Fabrega notarii publici totiusque suae propaginis corpora divinae celsi tudinis auxilium sperant, sub hoc lydio lapide terrae mandantur. Els cossos de don Jeroni Puigvert, ardiaca d’Empordà, canonge de la seu, de Salvi Fàbrega, notari públic i de tota la seva nissaga esperen l’auxili de la divina altesa i són enterrats sota aquesta pedra de toc.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Escut quadrilong amb punta d’arc conopial encartutxat. De..., una mà de...vestida de...empunyant un arbre de...terrassat de...dextrat d’unes penyes de...i sobremuntat de 3 estrelles de 6 puntes de...
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Jeroni Puigvert romangué a Roma almenys de 1593 a 1598. Hi prengué un doctorat en teologia i hi obtingué la dignitat catedralícia. Prengué possessió de l’ardiaconat el 1599. La seva biblioteca fou avaluada el 1618, any de la seva mort, pels lli breters Gaspar Garrich i Antoni Martí, de Girona, en 592 lliures, una quan titat notable. La família dels Fàbrega, de juristes, tenia sepultura familiar a la capella, aleshores dita de les (Onze mil) Verges. Salvi, notari de Girona, hi fou enterrat el 3 d’abril de 1641. Un albat del seu germà Jeroni, que era jutge del Reial Con sell a Barcelona, fou portat a Girona per rebre sepultura ací el 1643.