Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Retaule de l’Anunciació

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
225
CRONOLOGIA
1710-1725
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
objecte de culte
NOM DE L'OBJECTE
retaule
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
cisellat, tallat, policromat, daurat
MATERIALS UTILITZATS
fusta
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
religiós, hagiogràfic
DESCRIPCIÓ
Retaule de quatre cossos ( sòcol, bancal, cos principal i àtic) dividits en tres carrers. Fou encarregat el 1710 a l'escultor Pau Costa i costejat pel canonge de Jaume Codolar. El SÒCOL es troba a ambdós costats de la mesa d'altar i tant en un costat con en l'altre trobem l'escut del donant. L'escut té el camp partit. A la dreta un cavall i una estrella. La part esquerra està tallada en dos parts. La de dalt està quarterejada en aspa. En dos dels quarters una àguila. La part de baix té les quatre barres vermelles damunt camp daurat. L'escut és timbrat d'un elm i envoltat d'una ornamentació vegetal molt ondulada. A ambdós costats de l'escult, hi ha una decoració vegetal amb grans i ondulades fulles. Ocupa el carrer central del BANCAL l'escena de l'Adoracio dels Pastors, dins d'un marc el·líptic format per elements vegetals que semblen sostenir un "putto" a cada costat. Al centre de la composició hi ha Jesús, que té a Maria agenollada a la seva dreta i sant Josep a la seva esquerra, també agenollat. Darrera, la mula i el bou. Els pastors són darrera sant Josep, a la dreta de la composició i a l'extrem dret, trobem un arbre de tronc ondulat. Darrera de Maria, a l'esquerra de la composició, un àngel agenollat també adora el Nen. Darrera de l'àngel hi ha el mur i la porta d'accés. A la part superior de la composició, i al centre, dos angelets, flotant damunt els núvols, sostenen el rètol "Glòria in excelsis". El marc el·líptic té a dalt i al mig dos capets d'àngel. Ocupen els carrers de l'Evangeli i de l'Epistola els pedestals de les columnes del cos principal i enmig dels dits pedestals hi ha una cartel·la (formada per un capel d'àngel) que serveix de peanya al sant corresponent de cada carrer del cos principal. En el COS PRINCIPAL en carrer central ocupa l'espai més ampli amb l'escena de l'Anunciació ubicada dins una fornícula de poca fondària. Aquesta està concebuda com una cambra, amb espai, les figures principals estan en primer terme i quasi de ple volum, i els elements arquitectònics, al fons. La figura de Maria a l'esquerra, està asseguda, davant seu l'àngel, amb les ales verticals, amb el braç dret alçat, recolza a terra un dels seus peus, mentre l'altra cama resta suspesa enmig d'una massa de núvols que descriuen un semicercle al voltant de l'Àngel. Entre l'àngel i Maria hi ha un gerro amb lliris, símbol de purera, decorat cap d'angelet a la part frontal. A la part superior de la composició, i al centre, el Pare Etern beneeix amb la mà dreta, porta la bola del Món a l'esquerra i sota d'Ell es veu un semicercle de núvols i caps d'àngels. No hi és present l'Esperit Sant. Al fons de l'escena tenim els tenim els elements arquitectònics de la cambra: una balaustrada, el mur, el sostre i la porta que és darrera Maria i que està capcimada per un frontó. Flanquegen la fornícula unes pilastres amb ornamentació vegetal molt corbada i seguint un ritme ondulant. La fornícula té com cimera un arc ondulat amb l'intradós acassetonat i als cassetons hi ha flors. Al centre de l'arc hi ha l'anagrama de l'Ave Maria coronat i flanquejat per "putti" recolzats al cim de l'arc. El carrer de l'Evangeli del cos principal el formen dues columnes salomòniques de quatre espires i d'ordre compost. El terc baix de les columnes té un "putto" i ornamentació vegetal. Al voltant de les espires també hi ha elements vegetals daurats, mentre que el fust de les columnes imita el marbre. A l'intercolumni trobem sant Bonaventura amb els seus atributs: la maqueta d'esglèslia i la ploma. Té el cap alçat. El mantell que l'embolcalla forma uns plecs fondos. La mateixa composició amb columnes ocupa el carrer de l'Epistola, però a l'intercolumni hi ha la figura de sant Francesc de Paula. És la figura d'un ancià, amb llarga barba, vestit amb hàbit negre de la Congregació de Mínims, porta l'escapulari curt, cenyit el cordò i sosté amb la mà dreta el seu atribut més representatiu: un disc envoltat de flames amb el mot "Charitas". L'hàbit li forma grans i fondos plecs, especialment a les mànigues. Entre el cos principal i l'àtic hi ha un entaulament ondulat al carrer central, seguint l'arc de la fornícula, i que es trenca i avança als carrers laterals. Sota l'arquitrau i els intercolumnis, damunt el cap dels sants, hi ha una cartel·la amb un cap d'àngel molt semblant a la del bancal. El fris és estret i amb ornamentació vegetal, atapeïda i daurada. La cornisa sobresurt molt. En l'ÀTIC, el carrer central l'ocupa una fornícula d'escassa fondària amb un marc el·líptic, dins del qual hi ha sant Jaume a cavall. El fons de la fornícula és blau estrellat. Part de la figura del sant i del cavall sobresurten del marc. Sant Jaume porta l'espasa a la dreta, alçada i en diagonal que sobresurt del marc. Va vestit a la moda de l'època en què s'esculpí el retaule i calça esperons. Al pit té dues petxines. El cavall és blanc, recolza les potes de darrera en un penyal, les potes davanteres i el cap sobresurten del marc. Les diagonals de la figura del sant i del cavall formen una aspa. Les pilastres que flanquegen la fornícula fineixen amb cap d'àngel a manera de capitell. Al damunt hi ha un entaulament que es trenca on comença l'art de la fornícula que té a la clau un capet d'àngel. Aquest arc és, en realitat, un entaulament corbat amb arquitrau, fris i conrisa que sobresurt. Al cim de la clau de l'arc hi ha un repeu on es troba la virtut de la Caritat. En el carrer de l'Evangeli hi ha la virtut de la Fe amb la creu i el calze i en el de l'epistola, la virtut de l'Esperança amb l'àncora.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Escut dels Codolar, en el bancal (veure descripció)
AUTOR/A
Pau Costa
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
Durant l'estiu de 1985 fou netejat i restaurat per les alumnes del col·legi de les Alzines de Girona, dirigit per M. Rosa Ferrer.
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
Caldria netejar-lo a fons, molt ple de pols.
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
-MARQUÈS CASANOVAS, J., "La capella de l'Anunciació del Senyor", Informe, Diari de Girona, 4 de gener de 1987 -FERRER DALGÀ, M. R., Programa d'actes de les festes de Nadal, editat pel Capítol, 1987 -MARQUÈS CASANOVAS, J., "L'estàtua de sant Ramon", Informe, Diari de Girona, 25 d'agost de 1985 -FONT, L., Gerona. La Catedral y el Museo Diocesano, Ed. Carlomagno, Girona, 1952, p. 24 -ROIG, A., "Èmfasi contrareformista en els retaules de la Seu de Girona", Girona Revistada. Estudis d'Art Medieval i Modern, Estudi General núm. 10, Universitat de Girona, Girona, 1990, p. 121 -PÉREZ SANTAMARIA, A., Escultura barroca a Catalunya. Els tallers de Barcelona i Vic (1680-1730 CA.). Projecció a Girona., Editoral Virgili i Pagès, SA, Lleida, 1988, p. 262-266 -Pérez Santamaría, Aurora. El escultor Pau Costa y su taller. Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar de Ibercaja, nº115, p.187-215. 2017.
NOTES I OBSERVACIONS