Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Retaule de la Mare de Déu dels Dolors

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
260
CRONOLOGIA
1717-1736
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
objecte de culte
NOM DE L'OBJECTE
retaule
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
tallat, cisellat, policromat, daurat
MATERIALS UTILITZATS
fusta
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
Escenes bíbliques i figures hagiogràfiques
DESCRIPCIÓ
Aquest retaule està format per tres carrers i quatre cossos: sòcol, bancal, un cos principal i l’àtic. Al sòcol és on es troba l'escut del donant, a cada costat de la mesa de l'altar. L'escut té al camp una mà que sosté un manat d'espigues. Està timbrat d'un elm i envoltat per una ornamentació vegetal molt corbada. El bancal és molt reduït, pràcticament format pel basament del cos principal. Tant al costat de l'Evangeli com al de l'Epistola hi trobem: al centre una cartel·la formada per elements vegetals molt ondulats i atapeïts a la qual es recolza el repeu del sant del cos principal; a cada costat de la cartel·la un cap d'àngel de mig relleu amb ales i elements vegetals al voltant que gairebé es conformen amb les plomes de les ales. La resta del bancal té només motius vegetals daurats. Al cos principal:, en el carrer central hi ha una àmplia i fonda fornícula en la qual es troba el grup escultòric de la Mare de Déu dels Dolors amb Crist jacent a la falda. L'arc de la fornícula és trilobulat, i té a sobre entaulament i coberta. Damunt del lòbul central es troba l'anagrama de l'Ave Maria coronat. Està flanquejada per sant Vicenç de Paül i Santa Eulàlia. La figura de la Mare de Déu respon iconogràficament a l’anomenat de la Pietat que respon al sisè dolor de Maria. El dolor de la Verge per la mort del seu fill s’expressa de manera molt palesa amb un dramatisme propi del barroc: la Verge dels Dolors es representa al món hispànic amb espases clavades, generalment set, però sense el Fill. A Catalunya, en canvi, el moment en que Maria rep el cos mort del Fill diví ha estat la representació preferida de la Mare de Déu dels Dolors. En aquests cas, s’expressa el sentiment de dolor, tot i que molt contingut, en el rostre i amb els braços alçats de Maria, prescindint del simbolisme de les espases que accentuen el dramatisme. Crist difunt es troba recolzat col·locant els seus braços per damunt de les cames de la Verge. El cap de Crist es tomba cap a la dreta i les cames es dobleguen cap a l'esquerra, la qual cosa equilibra la figura. El modelatge del cos és molt acurat i el realisme es fa palès amb la sang que s'escola de la ferida del costat dret del seu pit i de la corona d'espines del front, i també amb el detallisme del cabell i la barba. A més, la Verge és representada com a reina dels Cels amb la corona i el nimbe radiat amb les dotze estrelles. Túnica i mantell són molt plegats. Flanquegen la fornícula dos angelets, un a cada costat, molt moguts, que recolzen tant sols una cama al repeu, l'altra és alçada i en posició diagonal. Ocupa el costat dret d'aquest cos principal la imatge d'un sant damunt un repeu, possiblement sant Vicenç de Paül. Figura i repeu sobresurten bastant i són en primer pla del retaule. Vesteix museta i sobrepellís i porta estola. Els plecs de les vestidures formen diagonals. Amb la mà esquerra sosté un crucifix. Flanquegen el sant columnes salomòniques de sis espires i d'ordre compost. Les espires són envoltades d'ornamentació vegetal daurada. Les columnes, com tota la part arquitectònica del retaule que no és coberta d'ornamentació, són verdes , imitant el marbre. Damunt del cap del sant hi ha una cartel·la amb cap d'àngel que recolza l'entaulament. El carrer de l'Epístola d'aquest cos, l'ocupa la figura de santa Eulàlia també damunt d'un repeu. Porta com a atribut la creu aspada del seu martiri. Túnica i mantell semblen impulsats pel vent amb nombrosos plecs en diagonal. La flanquegen columnes com a l'altre costat. I també damunt el seu cap hi ha una cartel·la amb cap d'àngel.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
Fou obra del seu germà Genís Pagès, qui per concessió del Capítol feu ornamentar i daurar el retaule a partir del gener de 1736, any que encara es veu escrit als graons del retaule.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Basaments del retaule, ornats amb l'escut nobiliari del benefector.
AUTOR/A
Pau Costa i Antoni Viladomat
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
Identificació per font
LLOC D'EXECUCIÓ
Girona
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
Donació
FONT D'INGRÉS
Cristòfol i Genís Pagès (Canonge)
DATA D'INGRÉS
1736
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
Regular; caldria netejar i fixar la pintura d'algunes parts
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
-FONT, J. “Culte a la Mare de Déu dels dolors a Girona”, dins d’Annals, vol. 42, Girona: Institut d'Estudis Gironins, 2001, p.323 -GALLINARO, L. Titra retables baroques de la Province de Geróne. (1580-1777). Etudes iconologique et socioculturelle (modes de producction, diffusion, réception). Universite Bordeaux III-Michel de Montagne, Universitat Autònoma de Barcelona – Bellaterra, 2005. Annex III, nº 47. -MARQUÉS, J. “Culto a Nuestra Señora de los Dolores en la Catedral de Gerona” dins d’Annals. vol. 8. Girona: Institut d'Estudis Gironins. -PÉREZ, A., Escultura barroca a Catalunya. Els tallers de Barcelona i Vic (1680-1730 CA.). Projecció a Girona., Editoral Virgili i Pagès, SA, Lleida, 1988, p. 275-278. -PÉREZ, A. Girona a l’abast, V. Bell-lloc del Pla. Girona, 1996. p.84-85. -ROIG, M. A. "Èmfasi contrareformista en els retaules de la Seu de Girona", Girona Revistada. Estudis d'Art Medieval i Modern, Estudi General núm. 10, Universitat de Girona, Girona, 1990, p. 123-124. -ROIG, M. A. (Ed.) Girona revisitada. Estudis d’art Mediveal i Modern. Estudi General nº 10. Universitat Autònoma de Barcelona, 1990. -Pérez Santamaría, Aurora. El escultor Pau Costa y su taller. Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar de Ibercaja, nº115, p.187-215. 2017.
NOTES I OBSERVACIONS
S'han consultat les Actes Capitulars des de l'any 1881 (vol.95) fins 1975 (vol. 115). ACG. S'han consultat els inventaris dels anys 1470, 1588, 1629, 1685, 1742, 1774, 1775, 1823, 1924, 1938, 1939. ACG.