Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Ossari de Riambau de Basella

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2645
CRONOLOGIA
1132
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Ossari
NOM DE L'OBJECTE
Ossari
MIDES
ALÇADA (CM)
54
LLARGADA (CM)
40
AMPLADA (CM)
54
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Peça rectangular epigrafiada. Presenta una una erosió en la part central
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
Anno Domini M. C. XXXII, kalendis decembris obiit Riambaldus de Basilia qui hic iacet cum sua uxore et filio, et dimisit huic ecclesie castrum de Aredo: et calicem auri, et C morabatinos, cuius anima requiescat in pace. L’any del Senyor 1132, el dia 1 de desembre, morí Riambau de Basella, que jau ací amb la seva esposa i el seu fill, i llegà a aquesta església el castell d’Aro, un calze d’or i 100 morabatins; la seva ànima reposi en pau. Completem el text amb Pontich, Repertori, III, 184, que veié la tomba “al dors de la capella de Sta. Catharina”.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Escut triangular curvilini dins un mixtilini. Quarterat: 1r. i 4t. de...; 2n. i 3r. de...sembrat de creuetes. Aquests és l’escut més antic segons la data que consta a la inscripció. Al 2n i er quarter, sembrat de creuetes, podrien ser les armes dels Cruïlles, de tal manera que, les armes que haurien d’anar al 1r i 4r quarter, serien les de Basella,llinatge del qual no hem trobat cap informació de les seves armes. QUARTERAT-ADA adj Dit del camper de l’escut dividit en quatre parts iguals mitjançant les línies de partit i truncat; també se’n diu quarterat en creu, però que normalment no s’especifica, atès que és el quarterat que trobem amb més freqüència. Sí que especifiquem, sempre, quan és quarterat en sautor.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
1
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
Presenta esquerdes i desgast en l'epigrafia central de la peça.
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Completem el text amb Pontich, Repertori, III, 184, que veié la tomba “al dors de la capella de Sta. Catharina”. Riambau de Basella, fill d’Humbert, que havia tingut pel bisbe el castell de Juià, signà do cu ments el 1121 (RC 100) i 1140 (CC, 272). El darrer contradiu la data de mort, que tal vegada cal retardar deu anys. Dibuix heràldic realitzat per Pere Francesc Puigderajols i Jarque.