Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Llosa triple (Font)

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
3004
CRONOLOGIA
Segle XVIII
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Sepulcre
NOM DE L'OBJECTE
Sepulcre
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
246
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Sepulcre rectangular tripartit. Les dues franges perimetrals estan totalment llises, a la franja central, en canvi, trobem un escut. Aquest és un escut quadrilong francès encartutxat i coronat per un casc.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Escut quadrilong francès encartutxat. Quarterat: 1r i 4t partit 1d..., una lloba de.., 2 de..., un arbre de...acostat al peu de 3 estrelles de 8 puntes de sinople, una a destra i 2 a sinistra; 2n i 3r de gules, una font-brollador d’or acompanyada a destra de 4 besants d’or en pal i de 4 en pal a sinistra. Timbrat d’un casc amb llambrequins, a la cimera, una corona de llorer eixint-li el cap d’una lloba. Tot el conjunt heràldic posat sobre un mantell de gules rivetat d’or. Làpida sepulcral a la capella del Quatre Màrtirs. Escut quadrilong francès. De gules, una font-brollador d’or acompanyada de 4 besats d’or en pal a destra i de 4 en pal a sinistra. Timbrat d’un casc amb llambrequins, a la cimera, una corona de llorer eixint-li al cap d’una lloba.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
3
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
Presenta algun petit desgast a la zona perimetral.
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Sepultura de diversos membres del llinatge Font; el seu escut és escul pit a la llosa central. Narcís de Font i Llobregat, canonge coadjutor des de 1691, propietari des de 1712, sufragà la construcció i daurat de l’altar de Sant Narcís, començat el 1718. El capítol li concedí sepultura el 1710 a la capella que es proposava ornamentar. El canonge fou vicari general del bisbe Bastero el 1729, i morí el 1747. Abans d’ell baixaren a la tomba el seu germà Josep, hereu de la casa (1724), el fill d’aquest, Narcís de Font (1731), i Joana de Font i Camprodon (1737).