Segons Marquès (2009): Es tracta d’una llosa triple, decorada als extrems amb un escut que conté un pollastre, envoltat per una garlanda. No es conserva cap inscripció, però la gallinàcia decora també el basament de pedra de la reixa de la capella, així com els plints laterals del retaule sis-centista; l’altar du la data de 1644. Fou el canonge Baldiri Galí qui el 1594 obtingué permís per fer tomba, reixes i ornaments, que és com dir que patrocinà la reforma sis-centista de la capella; la qualitat parlant de les armes hi correspon perfectament. A la capella de Tots Sants hi foren enterrats els següents: Miquel Galí, canonge, (1600), el propi Baldiri Galí, canonge (1626), Antic Galí, canonge (1636), Narcís Rosselló, coad jutor (1699), Pere Rosselló, canonge (1736), Joan Rosselló, canonge (1736), i Francesc Riera, prior de Lladó (1649), que fou més tard commemorat pel
seu germà Josep, canonge, en la inscripció de la seva tomba ben propera (vegeu núm. 256). Això darrer confirma que els sebollits en aquest vas no plasmaren epigràficament la seva memòria, com succeeix en altres casos similars (núm. 346 o 349 per exemple).
