Fons Patrimonial

Tresor
de la
Catedral

Tresor de la Catedral

NOM

Làpida de Pere de Rocabertí

Resum i registre
NÚM DE REGISTRE
2667
CRONOLOGIA
1324
CLASSIFICACIÓ / REGISTRE
Làpida
NOM DE L'OBJECTE
Làpida
MIDES
ALÇADA (CM)
LLARGADA (CM)
AMPLADA (CM)
DIÀMETRE (CM)
TÈCNIQUES I MATERIALS
TÈCNIQUES UTILITZADES
Talla, epigrafia, relleu
MATERIALS UTILITZATS
Pedra calcària nummulítica
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ
TEMA
DESCRIPCIÓ
Làpida amb epigrafia a la part central. A cada banda de la inscripció trobem un nínxol amb tres figures vestides amb un hàbit; la part superior del nínxol està esculpida amb formes pròpiament gòtiques i al centre de l'arc, sobre les figures, s'identifica un escut heràldic.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ MARCA O INSCRIPCIÓ
Hic dominus episcopus de Rochabertino, Petrus clarus meritis munere divino / Jacet pater pauperum corpore supino, receptus a Domino in personis trino / Pius vir laudabilis, vita gloriosus, dulcis et amabilis, donis copiosus / Natus vicecomitis, totus gratiosus, fuit suis subditis numquam onerosus. / Hanc plenus ecclesiam largitate rexit, pulcramque palacii curiam erexit / Operando nimium ubique protexit, jura et ecclesiae plurima porrexit. / Castrum magnanimiter S. Saturnini, defendit, et fortiter turrim molendini / Erigens magnifice more Constantini, passi tuti Numinis virtute divini / Sex annis tantummodo in hac sede sedens, presul privilegia pluribus concedens / Et anniversaria statuit recedens, templum Marthe construens ultimo decedens. / Obiit autem venerabilis pontifex predictus anno Domini MCCCXXIIII, XIIII kal. Januarii, cuius anima requiescat in pace. Amen / Qui tumulum cernis, cur non mortalia spernis? / Tali namque domo clauditur omnis homo. Ací el senyor bisbe Pere de Rocabertí, distingit pels mèrits en el càrrec diví, pare dels pobres, jau amb el cos de sobines, rebut pel Senyor, tri en persones divines. Home pietós i lloable, gloriós en vida, dolç i amable, abundant en dons, nascut d’un vescomte, tot graciós, mai fou carregós als seus súbdits. Regí aquesta església amb abundant generositat, erigií una bella cúria del palau, fou protector arreu, molt actiu, i amplià els drets de l’església. Defensà magnànimament el castell de Sant Sadurní, i amb energía la torre del molí, bastint magníficament, a la manera de Constantí, amb la força de la divinitat. Només va seure sis anys en aquesta seu, prelat que concedí privilegis a molts, fundà aniversaris, i en morir bastí la capella de Santa Marta. Morí el venerable pontífex esmentat l’any del Senyor 1324, el dia 20 de desembre; reposi en pau la seva ànima, Amén. Tu, que veus la sepultura, perquè no desprecies les coses mortals? Certament, en una casa semblant és tancat tot home.
APRECIACIONS / DESCRIPCIÓ HERÀLDICA
Escut triangular curvilini. De gules, 3 pals d’or amb 7 rocs d’atzur.
AUTOR/A
ESCOLA TALLER
JUSTIFICACIÓ D’AUTOR O ESCOLA
LLOC D'EXECUCIÓ
PROCEDÈNCIA
LLOC DE PROCEDÈNCIA
INGRÉS
FORMA D'INGRÉS
FONT D'INGRÉS
DATA D'INGRÉS
HISTÒRIA
ÚS
RESTAURACIONS
PUNTUACIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
DESCRIPCIÓ (ESTAT DE CONSERVACIÓ)
NÚM. D’EXEMPLARS
NÚM. DE FRAGMENTS
NÚM. DE PARTS
PARTS QUE MANQUEN
DESCRIPCIÓ
Marquès, J. M. (2009). Inscripcions i sepultures de la Catedral de Girona. Diputació de Girona
NOTES I OBSERVACIONS
Segons Marquès (2009): Ed. Villanueva, Viage Literario XIII, 207-208. Els dos darrers versos pertanyen a un text testimoniat també a Itàlia a principis del segle XV, en el manuscrit Marston 80 (Yale University, Beinecke Rare Books an Manuscript Library, Marston, ms. 80). Pere de Rocabertí, fill del vescomte Dalmau i de la seva segona esposa, Guillema de Cervelló, enterrada al claustre d’aquesta seu, i germanastre de Guillem de Rocabertí, arquebisbe de Tarragona (1307-1315). Canonge abans de 1302, cursà estudis entre 1305 i 1308. Fou vicari general de la diòcesi el 1313. Elegit bisbe amb pressa pel capítol de la seu que temia una intervenció de la Santa Seu a la mort de Guillem de Vilamarí el 1318, construí l’edifici de la cúria episcopal a través d’una permuta de cases feta amb l’ardiaca de la Selva (RC, núms. 121, 128, 147), i assegurà el control del castell de Sant Sadurní, regit per un feudatari indòcil, Ramon Arnau, que fou convertit gairebé en un simple gestor (RC, núms. 90-95). Una torre de molí referida a la làpida, no ha estat localitzada. Els aniversaris que instituí els dotà amb béns adquirits a la Pera, Parlavà i la Bisbal. El seu testament es conserva en còpia (D-3, f 115-117v).