Segons Marquès (2009): Fou sepultura de canonges de la família Vilar, de Sant Feliu de Pallerols. Joan Gonfaus, clergue, fill d’un sastre de Sant Feliu de Pallerols, clergue des de 1587, fou protegit de manera contínua pels Agullana durant els anys 1594-1600. Canonge de Vic el 1609, retornà a Girona per fer les visites pas torals del bisbe Onofre de Reart el 1619. Entretant féu diverses permutes de beneficis amb la família Vilar. El bisbe Sanjust li conferí una canongia de Giro na el 1624. El prelat següent, García Gil y Manrique, el nomenà vicari general (M 1630, f 157 v). El 1631 prengué com a coadjutor de la seva canongia Joan Vilar. Fou enterrat el dia 20 de febrer de 1631 (Catedral, òbits 1, f 24) Joan Vilar ja havia rebut de Gonfaus el benefici del castell d’Hostoles el 1609. Féu professió de fe com a membre del capítol catedralici el 1631. Obtingué la pabordia d’Aro i arribà a aplegar cinc personats per a les seves pies fundacions. Havia mort el 1652 Jaume Vilar, fou el més important dels canonges de la família. Ocupà breu ment les rectories de Sant Miquel de Campmajor el 1654, i Vilobí. La canongia l’obtingué el 1659, a nomenament de Narcís Cassart, que en tenia torn; simultà niament, però es produí una transferència de personats que deixen creure que no l’obtingué gratuïtament. Vicari general el 1665 del bisbe Josep de Ninot. El 1669 obtingué de la dataria papal l’ardiaconat major, unit al priorat del Fai, en total una renda de 785 lliures anuals (Ravós, 280 lliures, Flaçà, 200 lliures, Cons tantins, (20 dobles d’or). Com a ardiaca, fou governador de la diòcesi en la seu vacant de 1673. El bisbe Balmaseda el nomenà vicari general el 1677, i el destituí
poc després, sense fer públiques les raons; morí aquest mateix any. La seva par tida d’òbit indica que “fou enterrat baix la llosa del quondam canonge Gonfaus”,
el que suggereix que la llosa fou feta per al referit Gonfaus. El Jaume Vilar que morí el 1690 havia obtingut la canongia el 1678 per òbit del seu oncle ardiaca; no ha deixat altre rastre documental als registres
de la cúria episcopal que una protesta de 1685 a l’entorn de l’admissió d’un col·legial al Seminari, on ell pretenia dret de presentació.
